Castell de Sant Martí Sarroca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a
Línia 25:
Els Santmartí van viure l'època de màxima esplendor a principis del segle XIII, quan posseïen també els castells de [[Subirats]], [[Olèrdola]], [[Castell d'Eramprunyà|Eramprunyà]], [[Falset]] i [[Castell de Móra|Móra]].<ref name="gencat">Generalitat de Catalunya, [http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act/menuitem.eae088363c52100ee9094d7313024ea0/?vgnextfmt=default&idAct=82270&vgnextchannel=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idEntitat=2&vgnextoid=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idSubentitat=1&imprimir=&newLang=ca_ES Sant Martí Sarroca]</ref> L'any 1247, el senyor del castell era [[Ferrer de Sant Martí]], que el va constituir en feu.
 
A mitjan [[segle XIII]], amb l'extinció de la línia dels Santmartí,<ref name="castells"/> el castell passà per unió matrimonial als [[Guillem d'Entença|Entença]].<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Bofarull| nom = Anna Maria | article = El guaita del Penedès | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 77| data = març 2009 | pàgines = p. 57 |issn = 1695-2014}}</ref> L'any 1339, n'era senyor [[Berenguer de Vilaragut]] i l'any 1343 n’era senyor [[Bernat Guillem d'Entença]]. Deu anys més tard el castell era venut als senyors de Font-rubí.<ref name="castells"/> En temps de [[Pere el Cerimoniós]] (1360), va pertànyer a la Casa de Barcelona,<ref name="aj"/> i l'any 1376 n'era senyor l'[[Martí l'Humà|infant Martí d'Aragó]], futur rei Martí l'Humà i fill de la reina Elionor. El 1381 va vendre el castell i el seu terme a [[Fortià (llinatge)|Bernat de Fortià]],<ref name="castells"/> germà de [[Sibil·la de Fortià]], quarta dona de Pere el Cerimoniós.<ref name="visita"/> L'ascens de Sibil·la fins a convertir-se en muller del rei Pere li causà moltes enemistats. Amb el rei malalt de mort (1386-87), Sibil·la va témer la represàlia dels seus fillastres [[Joan I]] i [[Martí l'Humà|Martí]], i de [[Violant de Bar]], esposa del primer, i va optar per abandonar la cort per anar a [[Sitges]] i després es refugià al castell de Sant Martí Sarroca. Aquests ordenaren la seva persecució i aconseguiren assetjar-la al mateix castell. Sense resistència, la reina vídua s'entregà a les forces de l'[[Martí l'Humà|infant Martí]] i de la nova parella reial el 7 de gener de 1387, i va salvar la seva vida a canvi de retirar-se de la cort.<ref name="visita"/>
 
Posteriorment el castell passà al llinatge dels [[Cervelló (llinatge)|Cervelló]], senyors de Montagut i de [[Querol]] (després de [[la Llacuna]]), i fou heretat per [[Guerau de Rocabertí]]. Vers el [[1481]], per pagar uns deutes,<ref name="aj"/> va ser adquirit en subhasta pública per la [[Pia Almoina de Barcelona|Pia Almoina]] de la [[catedral de Barcelona]],<ref name="castells"/> que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingué el mer i mixt imperi i que el va senyorejar fins al 1837.