Dámaso Zabalza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: xit com a pianista, coma professor de piano i coma compositor. La sev -> xit com a pianista, com a professor de piano i com a compositor. La sev |
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
||
Línia 27:
Com a professor fou notable, no tan sols per les ensenyances del Conservatori i a particulars, que produïren grans pianistes com el portuguès [[Alexandre Rey Colaço|Rey Colaço]] i el compositor l'asturià [[Facundo de la Viña]] i, d'altres, així com per les obres didàctiques que va escriure i que durant molt anys foren de gran estimació entre els educadors musicals: les seves dues d’''Estudios de mecanismo; Una hora de gimnasia''; els ''Estudios especiales; Sonatinas'', i ''25 estudios melodicos i de bravura'' gaudiren de gran reputació entre els professors de piano.
També pròdig com a compositor d'obres per a piano que assoliren força reputació. Les més interpretades en el [[País Basc]] són ''El canto de las montañas'', [[capritx (música)|capritx]] de saló compost sobre el conegut cant popular ''Maritxu, ¿nora zuaz?'', el zortzico ''Aritzari'' (al roure). ''El eco del monte Auza'' és una fantasia sobre una melodia basca, i també porta ambient dels seus país ''Las campanes del Roncal'', escrita en memòria del seu amic Gayarre i tocada per primera vegada, el [[1890]], en la vetllada que el Conservatori dedicà a l'insigne cantant. ''España y sus cantores''; la ''Fantasia de concert sobre motius de Faust''; la ''fantasia del Trobador''; l'andante final de ''Norma'', i d'altres moltes composicions, fins a arribar al ''Capricho sobre motivos de El duo de la Africana'', que fou l'última i porta el número 218.
== Bibliografia ==
| |||