Manuel de Llauder i de Camín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
||
Línia 11:
'''Manuel de Llauder i de Camín''' ([[Argentona]], [[Maresme]], 3 de juliol de [[1789]] - [[Madrid]] 6 de març de [[1851]]) fou un militar i polític. Tingué especial rellevància en la [[Guerra del Francès]] i en especial en el setge de [[Girona]]. Serví a l'exèrcit de [[Ferran VII]]. Fou governador militar a [[País Basc|Bascònia]] i a [[Lleida]], inspector general d'infanteria i [[capità general]] d'Aragó i [[Navarra]]. Fou [[Capità General de Catalunya]] en substitució del [[Comte d'Espanya]] i desarmà els voluntaris reialistes. A la mort de de Ferran VII, fou fidel a les reines [[Reina Maria Cristina|Maria Cristina]] i [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i rebutjà els [[carlins]] a [[Barcelona]].
Estudià les primeres lletres en les Escoles Pies de Betlem a Barcelona i ingressà molt jove com a cadet en el [[regiment Ultònia]] d'infanteria, on serví fins a arribar a capità. Durant la [[guerra de la Independència]] es distingí en el [[Primer setge de Girona de 1808|primer setge de Girona]], principalment en la sortida del [[16 d'agost]] de [[1808]], que obligà a l'enemic a retirar-se: també va estar en el segon setge, sent comissionat per prendre, el [[28 d'agost]] de [[1809]], l'altura i [[Santuari dels Àngels]], i entrar un comboi a [[Girona]], comissions complides amb èxit.
Després d'haver sigut governador de les [[illes Medes]], passà a manar el [[regiment de San Fernando]], restablint en aquest la disciplina. La seva labor fou molt premiada amb el comandament d'una brigada mixta, amb la que va prendre part en l'atac d'[[Olot]] del [[24 d'octubre]] de [[1812]].
| |||