Maximí d'Ais: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 5 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1392918 |
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
||
Línia 31:
Al llarg de l'Edat mitjana, s'anà desenvolupant, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de [[Maria Magdalena]], [[Marta de Betània|Marta]] i [[Llàtzer de Betània]], que s'hi establirien a la zona d'[[Ais de Provença]].
Segons aquesta tradició, Maximí era un dels [[Setanta deixebles]] (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a [[Betània]]. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, [[Celidoni d'Ais|Celidoni]], Josep d'Arimatea, [[Tròfim d'Arle]] i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la [[Mediterrània]] fins a arribar a [[les Santes Maries de la Mar]] (Provença), prop d'[[Arle]], on va aturar-se.
Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a [[Marsella]], Marta i Marcel·la anaren a [[Tarascó]], Tròfim a [[Arle]] i Maria s'hi va fer eremita, retirant-se a una cova de les muntanyes de la [[Sant Maissemin de la Santa Bauma|Santa Bauma]] i Maximí anà a [[Ais de Provença]], on predicà, fundà una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i es convertí en bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant [[Alexandre de Brescia]], que va veure reforçada la seva fe. Sentint-se morir, la Magdalena demanà l'última comunió i uns àngels la portaren amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es confessà, combregà i Maximí l'assistí en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de [[Sant Maissemin de la Santa Bauma]], lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa.
| |||