Escolàstica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides
m Corregit: fins mitjan/quasi/gairebé -> fins a ...
Línia 1:
L''''escolàstica''' és el moviment [[teologia|teològic]] i [[filosofia|filosòfic]] que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del [[cristianisme]].<ref>{{GEC|0180429}}</ref> Alguns filòsofs escolàstics són [[Marsili d'Inghen]], [[Albert Magne]] (1193/1206-1280), [[Tomàs d'Aquino]] (1225-1274), [[Nicolau de Cusa]], [[Francesc Eiximenis]] (±1330-1409), [[Gaietà]], [[Ramon Martí i Ferrer]], [[Ramon Llull]], [[sant Vicent Ferrer]], [[Nicolau Eimeric]], [[Guillem Rubió]], [[Francesc Eiximenis]], [[Guiu de Terrena]], [[Bernat Oliver]], [[Ramon Sibiuda]], [[Geroni Nadal]], [[Miquel Tomàs de Taixequet]], [[Joan Esteve Fenoll]] o [[Jaume Albert]].<ref>GEC, ''ibídem''</ref>
 
Va dominar les escoles [[catedral]]ícies i els estudis generals que van donar lloc a les [[universitat]]s medievals [[Europa|europees]], especialment des de mitjan del [[segle XI]] fins mitjana delmitjan [[segle XV]]. La seva formació va ser, no obstant això, heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfics, no només grecollatins, sinó també [[àrabs]] i [[jueus]]. Això va causar en aquest moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga.
 
Per altra banda, s'ha reprotxat a l'escolàstica una excessiva dependència de l'[[argument d'autoritat]] i les doctrines emeses per la jerarquia de l'[[església catòlica]]. Van preferir la deducció a partir de texts, considerats com fixos per sempre i desdenyar l'observació de la realitat. Aquest abandó dels mètodes de les ciències naturals i l'experiència [[empirisme|empírica]] són les principals raons del seu rebuig per part dels investigadors i savis des del renaixement.<ref>Jordi Tremosa, [http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-escolastica.htm «Escolàstica»], ''La pàgina de filosofia'', ,’s.d.’’</ref> Els escolàstics es van adherir amb major intensitat i sense cap crítica en admetre les opinions d'[[Aristòtil]] en matèria de ciències empíriques, com la física, l'astronomia i la biologia.