Peggy Guggenheim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Kandinsky +Kandinski)
+ Ref
Línia 24:
 
==Guggenheim Jeune i l'esclat de la II Guerra Mundial==
NoDurant obstantla seva estada a Londres va decidir obrir una galeria d'art modern. En aquells moments ni ella es podia arribar a imaginar tot el que invertiria en obres d'art per aquell nou local. Quan va obrir aquesta galeria, l'any 1938, no sabia pràcticament res sobre aquest nou art al que estava dedicada la seva galeria, sinó que els seus coneixements se centraven bàsicament en la pintura feta abans de l'[[impressionisme]]. Amb aquest desconeixement de l'art del segle XX, va decidir demanar ajuda a un artista [[dada]] gran amic seu, [[Marcel Duchamp]], qui es convertiria en el seu gran conseller en aquest nou projecte. Tot i aquesta ajuda, també va rebre els consells d'un crític d'art, [[Herbert Read]], qui a part de presentar-li a la gran majoria dels artistes europeus, va ser l'encarregat d'iniciar a Peggy en el nou món de l'art, tal com diu ella: ''"Tuvo que educarme por completo. Yo no era capaz de distinguir entre dos obras de arte moderno diferentes, pero me enseñó la diferencia entre el Surrealismo, el Cubismo y el arte abstracto... Tengo que agradecerle a él que me iniciara en el mundo del arte moderno"''<ref name=Confessions>{{citar llibre |cognom=Guggenheim |nom=Peggy |títol=Confessions Of an Art Addict |llengua=anglès |editorial=Ecco |data=1997 |pàgines= |isbn=0880015764 }}</ref>
 
Durant la seva estada a Londres va decidir obrir una galeria d'art modern. En aquells moments ni ella es podia arribar a imaginar tot el que invertiria en obres d'art per aquell nou local. Quan va obrir aquesta galeria, l'any 1938, no sabia pràcticament res sobre aquest nou art al que estava dedicada la seva galeria, sinó que els seus coneixements se centraven bàsicament en la pintura feta abans de l'[[impressionisme]]. Amb aquest desconeixement de l'art del segle XX, va decidir demanar ajuda a un artista [[dada]] gran amic seu, [[Marcel Duchamp]], qui es convertiria en el seu gran conseller en aquest nou projecte.
No obstant aquesta ajuda, també va rebre els consells d'un crític d'art, [[Herbert Read]], qui a part de presentar-li a la gran majoria dels artistes europeus, va ser l'encarregat d'iniciar a Peggy en el nou món de l'art, tal com diu ella: ''"Tuvo que educarme por completo. Yo no era capaz de distinguir entre dos obras de arte moderno diferentes, pero me enseñó la diferencia entre el Surrealismo, el Cubismo y el arte abstracto... Tengo que agradecerle a él que me iniciara en el mundo del arte moderno"''<ref name=Confessions>{{citar llibre |cognom=Guggenheim |nom=Peggy |títol=Confessions Of an Art Addict |llengua=anglès |editorial=Ecco |data=1997 |pàgines= |isbn=0880015764 }}</ref>
 
Peggy volia dedicar la primera exposició de Guggenheim Jeune a un gran amic seu, [[Brancusi]], però degut a que en aquells moments no es trobava a París, l'exposició, suggerida per Duchamp, va ser sobre [[Jean Cocteau]]. Segons ella explica en la seva biografia, els preparatius per aquesta exposició van resultar ser massa complicats: Cocteau no va poder assistir a l'exposició, encara que va redactar la introducció del catàleg i va enviar els dibuixos; tot i que una de les seves obres, un llençol de [[lli]] on hi apareixia un nu, va ser retingut a la duana britànica. Finalment Peggy se'l va poder emportar amb la condició de no exposar-lo, i finalment el va acabar comprant ella mateixa.
Linha 47 ⟶ 45:
====Art of this Century====
[[File:Musee guggenheim venise.JPG|thumb|333px|[[Museu Guggenheim (Venècia)|Museu Peggy Guggenheim de Venècia]]]]
Finalment, va trobar una última planta al carrer 57 Oest, on va decidir muntar el seu museu. Aquest carrer era un lloc molt cèntric pels col·leccionistes d'art modern i començava a ser el centre d'aquests marxants i Peggy volia trobar un dissenyador que fos capaç de reflectir en les parets l'art que allà s'exposaria, volia alguna cosa per complementar a les seves obres i, com en el cas de Guggenheim Jeune, [[Marcel Duchamp]] li va aconsellar al dissenyador [[Frederick Kiesler]], qui li va proposar un pressupost assequible per la nova galeria. Peggy volia obrir la galeria el més aviat possible, però Kiesler en una carta el 7 de març de 1942 li va advertir: "el desarrollodesenvolupament de nuevasnoves ideasidees... RequiereRequereix ciertocert tiempotemps – en especial si debedha hacersede confer-se sentidoamb prácticosentit pràcticyi no habríahauria de ser tula intenciónteva intenció ni la míameva echarfer amalbé perderaquesta estaexcel·lent excelente oportunidadoportunitat de crear un nuevonou centrocentre ded'art artea en NuevaNova York porper precipitarseprecipitar-se".<ref name=Confessions/> Finalment la galeria es va obrir el 20 d'octubre de 1942, però mentre duraven les obres, Peggy va seguir comprant quadres i escultures amb la intenció de completar la llista que li havia donat Herbert Read, així com acabar el catàleg que havia començat a [[Grenoble]] i que va titular ''Art of this Century'',.<ref>{{Ref-llibre i|cognom=Guggenheim on|nom=Peggy van|títol=Out escriureof elsthis principalsCentury: artistesThe europeusInformal aixíMemoirs comof elsPeggy manifestosGuggenheim dels|url= principals|llengua=anglès moviments.|editorial=Dial EntrePress les noves obres hi havia [[Archipenko]], [[Alexander Calder|Calder]],data=1946 [[Giorgio de Chirico|De Chirico]], [[Josephpàgines= Cornell|Cornell]], [[Giacometti]],{{text imprecísisbn=}} [[Paul Klee]], [[Lipchitz]], [[Kazimir Malèvitx]], [[Joan Miró i Ferrà]], [[Mondrian]], [[Ozenfant]], [[Yves Tanguy|Tanguy]] i [[Picasso]]. Aquestes noves adquisicions se sumaven al catàleg.</ref>
 
La galeria estava dividida en diferents sales. Una sala d'obres surrealistes, amb el terra negre i les parets còncaves i de [[cautxú]], en les que hi havia uns suports de fusta que sostenien els quadres i que feien que l'espectador pogués girar l'obra per veure-la des de diversos punts de vista. Una segona sala destinada a l'art [[cubisme|cubista]] i a l'art [[expressionisme|expressionista]], on Peggy tenia el seu despatx. La part cubista estava caracteritzada per una cortina de lona de color blau que anava des del terra al sostre, i que feien diverses corbes a la sala. El terra estava pintat de color turquesa, fent conjunt amb les parets. L'altra sala, anomenada ''La Galeria de la llum'', un espai que doanava al carrer i que estava concebut per les exposicions temporals. En el passadís, ''La Galeria Cinetica'', Peggy va col·locar una roda on s'hi exposaven obres de Klee que es posava en moviment automàticament quan la gent pesava pel davant, a part d'aquest muntatge, també hi havia un per veure l'obra de Duchamp, una obra que s'havia de veure per un forat a la paret i donar voltes manualment a una roda petita en forma d'aranya.