Lèucada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en front (a) -> enfront de |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-fins el +fins al) |
||
Línia 73:
Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent. A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batalla de [[Platees]]. A la [[guerra del Peloponès]] va estar al costat de [[Corint]] la seva metròpoli, i per tant generalment al costat d'[[Esparta]]. El [[343 aC]] va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]] l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]] la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]] fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el [[197 aC]] va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutat de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (Λευκάτας).
Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia ([[segle I aC]]) i a finals de segle es va construir la capital [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després els bizantins, sota els quals va patir en nombroses èpoques atacs dels pirates. El segle VII fou inclosa al [[thema]] de ''Kefalonia''. Vers el [[1083]] fou ocupada pels normands de [[Sicília]] que la van abandonar el [[1085]]. Al repartiment de l'Imperi el [[1205]] va correspondre al príncep d'[[Acaia]] i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de [[Tàrent]] però fou ocupada pel [[Despotat de l'Epir|dèspota d'Epir]] el [[1215]]; Epir la va dominar fins
La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributaria de [[Turquia]] des el [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i de fet va passar a ser possessió turca; el duc estava enllaçat amb el sultà pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va ser submissió als otomans però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya ([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]]), [[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada). Les dues primeres van passar a Venècia el [[1481]] i la tercera va restar sota protectorat otomà. El [[1485]] els otomans van adquirir Cefalònia per tractat, però el [[1500]] va retornar a Venècia. Llavors els otomans van annexionar formalment Lèucada el [[1500]]. Leonardo i Francesca, odiats per la població grega subjecta a la seva explotació, van fugir a Itàlia on van rebre possessions de mans del rei Ferran. Gedik Ahmed va deportar part de la població a [[Istanbul]]. L'agost del [[1502]] en la guerra entre Turquia i Venècia per les darrers possessions venecianes a la costa grega, Lèucada fou ocupada pel venecià Bernadetto Pesaro, que la va abandonar el [[1503]] al signar-se el tractat de pau que reconeixia a Venècia la possessió de Cefalònia. Formà part del sandjak de [[Karli-Ili]] desde mitjans del segle XVI fins a finals del segle XVII. Fou capital d'un dels dos ''kada'' en que estava dividit, anomenat Aya Mavra. Un registre de 1523-1536 dona una població per la ciutat de Lèucada de 1000 a 1500 persones (194 llars, 25 solters i 20 vídues). El ''kada'' incloïa la ciutat de Vonitza o [[Vonitsa]] (amb 90 llars, 27 solters i 15 vídues) i 43 pobles a més de 5 monestirs amb una població total de 12.000 persones. Això acredita que el ''kada'' no sols comprenia l'illa sinó també una considerable extensió a [[Acarnània]]. L'altra ''kada'' del sandjak era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des de 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el kada tenia en total 253 pobles amb 9009 llars, 290 solters i 954 vídues o sigui unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava al interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el sandjak de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]] un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona a Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.
Línia 79:
El [[1571]], durant la crisi de [[Lepant]], fou assetjada per la lliga catòlica però va resistir. Els danys foren reparats. Al segle XVII comença a haver-hi població musulmana i sorgeixen noves mesquites. A l'aglomeració urbana (''varosh'') de Lefkada (una part de la ciutat) hi vivien 700 famílies cristianes; aquesta part s'anomenava Amaxiki nom que va restar fins al segle XIX. En tota la ciutat hi havia 1250 cases el que donaria una població de uns 6000 habitants. La guarnició era de menys de 300 soldats.
El [[1683]] va esclatar la guerra contra la lliga cristiana, i l'estiu de [[1684]], després d'un setge i 16 dies de bombardeig, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini. Els otomans de l'illa van poder sortir cap al continent. Morosini va fortificar la ciutat fent destruir moltes cases dels dos barris al costat de la fortalesa. Els habitants van rebre ajut per construir noves cases a altres llocs de l'illa. Només va quedar l'antic barri de Amaxiki, i les edificacions musulmanes foren destruïdes excepte les fortificacions i l'aqüeducte. El [[tractat de Karlowitz]] va atribuir definitivament l'illa a Venècia. Als primers anys del segle XVIII els venecians van modernitzar el castell. A la campanya de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] dels otomans contra Venècia ([[1716]]) la modernes fortalesa no fou defensada i fou ocupada pels turcs però restituïda un any més tard al ajustar-se la pau ([[1717]]). El [[1769]] els grecs es van revoltar però foren dominats i la fortalesa va haver de ser arranjada. El domini venecià va durar fins
Va romandre com a part de Grècia. El [[1 de maig]] de [[1943]] fou ocupada pels italians i el [[8 de setembre]] de [[1943]] pels alemanys. L'[[octubre]] de [[1944]] va quedar en mans dels aliats i fou retornada a Grècia. L'illa tenia el 1683 24.000 habitants i tres-cents anys després, el 1961, només eren 26.000. La població encara ha tingut tendència a la baixa i vers el 2000 eren uns 21.000 i 22.8979 al cens del [[2005]]. La ciutat al mateix cens tenia 6.903 habitants.
| |||