Diferència entre revisions de la pàgina «Desamortitzacions espanyoles»

m
Corregit: fins a (+ loc. temps o lloc) -> fins
m (Corregit: lergat, de les Ordres Militars (Sant Jau -> lergat, dels Ordes militars (Sant Jau)
m (Corregit: fins a (+ loc. temps o lloc) -> fins)
Al 1867 s'havien venut en total 198.523 finques rústiques i 27.442 urbanes. L'estat va ingressar 7.856.000.000 reals entre 1855 i 1895, gairebé el doble de l'obtingut amb la desamortització de Mendizábal. Aquests diners es va dedicar fonamentalment a cobrir el dèficit del pressupost de l'Estat, amortització de Deute públic i obres publiques, reservant-se 30 milions de reals anuals per a la reedificació i reparació de les esglésies de l'estat.
 
Tradicionalment a aquest període se l'ha anomenat desamortització civil, nom inexacte, doncs si bé és cert que es van subhastar gran nombre de finques que havien estat propietat comunal dels pobles, la qual cosa constituïa una novetat, també es van vendre molts béns fins a llavors pertanyents a l'església, sobretot les que estaven en possessió del [[clergat|clergat secular]]. En conjunt, es calcula que de tot el desamortitzat, el 30% pertanyia a l'església, el 20% a beneficència i un 50% a les propietats municipals, fonamentalment dels pobles.
 
L'Estatut Municipal de [[José Calvo Sotelo]] de 1924 va derogar definitivament les lleis sobre desamortització dels béns dels pobles i amb això la desamortització de Madoz.
1.123.794

modificacions