Niels Stensen: diferència entre les revisions

Des de la seva època d'estudiant a Copenhaguen, Steno havia estat interessat en la naturalesa dels [[fòssils]]. El seu tutor, Bartholin, havia realitzat un estudi al voltant les propietats curatives d'unes pedres abundants en les conques mediterrànies anomenades ''glossopetrae'', i posseïa una col·lecció d'aquests i altres fòssils recol·lectats per ell mateix en l'[[illa de Malta]]. Probablement, Steno havia llegit l'estudi publicat un segle abans per un metge de [[Montpeller]] anomenat [[Guillaume Rondelet]], que deia que les dents dels taurons grans eren exactament iguals a les ''glossopetrae''. Així que en l'informe que va realitzar sobre la dissecció del tauró va afegir una digressió sobre l'origen de les ''glossopetrae'' i altres fòssils, en el qual, d'una manera cautelosa deia que "aquells que adopten la posició de que les glossopetrae són dents de tauró petrificades, poden estar ben a prop de la veritat". A més per a Steno aquesta qüestió era només una part del problema general de les conquilles marines fòssils i altres cossos marins excavats en la terra en llocs allunyats del mar, fins i tot en les muntanyes. Per a Steno la forma inalterada de les conquilles fòssils demostrava que quan van quedar enterrades la roca que les contenia encara no era sòlida. Aquestes roques havien d'haver estat originalment un sediment tou deixat per l'aigua d'un mar que hagués cobert abans aquesta terra. Els fòssils haurien estat parts dures de criatures que havien viscut en aquestes aigües. Altra vegada de manera molt previnguda per a no atreure's enemics diu en el seu escrit: "si algú pogués pensar que algunes parts del sòl d'aquells llocs en els quals aquests fòssils han estat excavats, han canviat la seva situació en algun moment, no se li podria imputar que pensi gens contrari a la raó i l'experiència".

 

 

Durant els dos anys següents a la dissecció del [[tauró]], Steno es va dedicar fonamentalment als estudis de camp, buscant estrats amb fòssils. No obstant això, no va abandonar completament els estudis anatòmics, i de fet, en aquest temps va realitzar un dels seus descobriments més importants: l'existència dels [[òvul|òvuls]] femenins. Fins a aquest moment els anatomistes havia cregut que els [[ovari|ovaris]] eren testicles degenerats.