Revolta de Pugatxov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 10 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q154100
Cap resum de modificació
Línia 46:
|notes=
|}}
La '''Revolta de Pugatxov''' (o la '''Revolta cossaca''') de 1774-75 va ser la rebelió principal dins d'una sèrie de revoltes populars que tingueren lloc a la [[Rússia]] del regnat de [[Caterina II]] qui arribà al poder l'any 1762. omençàComençà com una insurrecció organitzada dels Cossacs Yaiks encapçalada per [[Omelian Ivànovitx Pugatxov]], un ex-lloctinent de l'exércitexèrcit imperial rus, amb el rerafonsrerefons del profund malestar dels camperols russos arran de les guerres contra l'[[Imperi Otomà]]. Després d'un èxit inicial Pugatxov assumí un govern alternatiu a l'imperial en nom de l'assassinat emperador Pere III i proclamà la fi del règim dels [[serf]]s que existia aleshores a Rússia. Aquesta revolta amenaçà seriosament el govern de l'Emperadriu caterina II, Caterina la Gran.
 
La revolta tingué suport de diversos grups, entre ellls els camperols els [[cossac]]s i els [[Vells creients]] va arribar a tenir el control del territori entre els rius [[Volga]] i els [[Urals]].
 
Al principi l'exércitexèrcit imperial rus no aconseguí dominar la revolta però finalment va ser aplastadareprimida perlpel general [[Johann von Michelsohnen|Michelsohn]] a [[TsaritsynTsaritsin]]. Pugatxov va ser capturat i executat el 1775. El general [[PetrPiotr IvanovichIvànovitx Panin|PeterPiotr Panin]] posteriorment va dirigir les represàlies contra les zones revoltades.
 
Aquests esdeveniments van generar llegendes i literatura, essent la més notable la novella de [[Puixkin]] ''[[La filla del capità]]'' (1836). Va ser la revolta de camperols més gran de la història de Rússia.
Línia 64:
El 1773 l'exércit de Purgatxov atacà [[Samara]] i l'ocupà. La seva batalla victoriosa principal va ser la de [[Kazan]] (1774) i prengué aquesta ciutat. Caterina la Gran no es va prendre prou seriosament la revolta i va oferir una recompensa de 500 rubles per Pugatxov. Cap a 1774, ja es va prendre més seriosament l'amenaça i pujà la recompensa ar 28.000 rubles. El general rus Mikhelson perdé molts homes per la manca de transport eficaç i de disciplina militar, mentrestant Pugatxov obtenia moltes victòries i matà al general-en cap [[Aleksandr Bibikov]].
 
El setembre de 1774, Pugatxov no aconseguí prendre TsaritsynTsaritsin i va ser vençut i finalment va ser conduït a Moscou i executat el 1775.<ref>{{cite journal|last=Alexander|first=John T|title=Western Views of the Pugachev Rebellion|journal=The Slavonic and East European Review|year=1970|month=October|volume= 48|series=No. 113|pages=520–536}}</ref>
 
==Implicació dels indígenes==
Línia 70:
 
==Desfeta==
Cap a finals de 1774 la situació va donar un tomb en favor de l'exércitexèrcit imperial rus, la victòria de [[TsaritsynTsaritsin]] deixà entre 9.000-10.000 rebels morts. Seguint a aquesta revolta, hi va haver nombrosos canvis en el govern de Rússia. Es van crear més províncies, alguns poders polítics es van dividir i es van introduir oficials elegits.
 
==Notes==