Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume Caçador i Claret»

cap resum d'edició
m (Robot substitueix 'represió' per 'repressió')
La seva estada al front de la [[Diputació del General|Diputació]] va estar caracteritzat per les fortes tensions polítiques amb la corona. Seguia actiu el nou sistema de presa de decisions a través de les [[Juntes de Braços]] i les [[divuitenes]]. En començar el trienni es formen fins a 28 juntes en què hi participen fins a 562 membres dels estaments i que generaríen entre [[1590]] i [[1592]], un total de 14 noves divuitenes sobre temes com: la defensa costanera, les detencions il·legals dels oficials reials, sobre la salutació protocolària dels genovesos a la ciutat de [[Barcelona]] o la persecució de lladres i bandolers.
 
A finals de [[1590]], les tensions s'incrementen degut a unes detencions il·legals practicades per oficials reials. La incomprensió del [[Consell d'Aragó]] a les queixes sistemàtiques de la Diputació no eren sinò la inoperància endèmica de l'aplicació de la [[Constitució de l'Observança]]. S'ordenà al nou [[virrei de Catalunya|virrei]], en [[Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós]] que detingués al diputat militar, [[Joan Granollacs i Pons]], però l'intent de detenció al carrer el [[24 de maig]] de [[1590]] va ser un fracàs. La [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] es tanca al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau]] i, de facto, es produeix una paràlisi política que serà aprofitada per la monarquia per a preparar la divisió interna dels diputats. Fou la figura de '''Jaume Caçador''' qui primer es va desmarcar de les posicions més dures, en part atemorit per les notícies que arribaven de [[Saragossa]] sobre la repressió reial arrelarran de les [[alteracions d'Aragó]] i que varen acabar amb la decapitació fulminant del [[Justícia d'Aragó|justícia]] [[Joan V de Lanuza]]. En un clima d'incertesa, es demanà la constitució d'una [[divuitena]] per a l'expulsió del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exèrcit popular que s'oposés a les forces reials. Finalment, Granollacs es trobà sol al retirar-li el suport la resta de diputats i oïdors.
 
Granollacs acabà fugint i, temporalment, minven les tensions institucionals. El [[22 de febrer]] de [[1593]] es comunica la suspensió dels tres capítols de redreç aprovats a les [[Corts de Montsó (1585)]] i que configuraven el funcionament de les [[Juntes de Braços]] i les [[divuitenes]]. També s'aplicà un control sobre els [[insaculació|insaculats]] per a evitar que optés cap partidari del revoltat [[Joan Granollacs i Pons|Granollacs]].
29.290

modificacions