Creu grega: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Greek cross.svg|thumb|Creu grega]]
[[File: Compact cross-in-square.jpg|thumb|Planta de ''creu inscrita'' basada en la creu grega de la [[Cattolica di Stilo]], església bizantina de [[Stilo]] ([[Calàbria]]), segle IX<ref> [http://www.calabriatours.org/chiese/cattolica_stilo.htm ''Cattolica di Stilo''], Font citada a [
La '''creu grega''' o ''crux immissa quadrata'' és una [[creu]] formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en [[angle recte]].
En [[arquitectura]], la intersecció de [[nau (arquitectura)|nau]] i [[transsepte]] confereix a les esglésies una [[planta (arquitectura)|planta]] en forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esglésies en què la nau i el transsepte tenen la mateixa llargària i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el transsepte són de diversa longitud, es parla de planta de [[creu llatina]]. <ref name="LajoSurroca2002">{{ref-llibre|autor=Rosina Lajo|coautors=Josep Surroca|títol=Lèxic d'art|url=http://books.google.com/books?id=tyO_me3OmSgC&pg=PA50|consulta=15 juny 2012|data=12 agost 2002|editorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-0227-7|pàgines=50–}}</ref>
La planta de creu grega és típica de l'[[arquitectura bizantina]]: el prototip és la ja destruïda [[església dels Sants Apòstols]] de [[Constantinoble]], recreada després a [[Itàlia]] durant l'[[alta edat mitjana]], però gairebé completament substituïda per la [[creu llatina]] amb l'arribada del [[arquitectura romànica|romànic]]. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantina és la [[basílica de Sant Marc]] de [[Venècia]]. A les [[Església Ortodoxa|esglésies ortodoxes]] de l'[[Europa oriental]] la creu grega ha estat usada des de l'edat mitjana fins a l'actualitat; per descriure'n la planta s'han fet servir els termes ''creu en quadrat'', ''cúpula en creu'' o ''església inscrita en creu'' (''cross-in-square'' i ''crossed-dome'' en anglès, ''église à croix inscrite'' en francès, ''Kreuzkuppelkirche'' en alemany, ''Βυζαντινός ρυθμός'' en grec i ''Крестово-купольный храм'' en rus).<ref> Ch. Bouras: «The Byzantine Tradition in the Church Architecture of the Balkans in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», dins J.J. Yiannias, ed.: ''The Byzantine Tradition After the Fall of Constantinople'' (Charlottesville, 1991), 107-49. ISBN 0-8139-1329-2, i altres fonts de l'article [
* V.I. Atroshenko i Judith Collins: ''The Origins of the Romanesque''. Londres: Lund Humphries, 1985, ISBN 085331487X.
* Julie Hill: ''The Silk Road Revisited: Markets, Merchants and Minarets''. AuthorHouse, 2006, ISBN 1425972802, Google Books].
* W. Eugene Kleinbauer: «Zvart'nots and the Origins of Christian Architecture in Armenia», dins ''The Art Bulletin'', vol. 54, núm. 3 (setembre de 1972), pp. 245-262 [http://www.jstor.org/stable/3048994 JSTOR].
Fonts de l'article [
{{VT|Arquitectura bizantina}}
| |||