Interzonal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Vasily +Vassili, -Smyslov +Smislov)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Mikhail +Mikhaïl)
Línia 10:
Els millors jugadors sorgits de cada Zonal es classificaven per a un torneig Interzonal, que tenia normalment entre 20 i 24 jugadors. Els primers classificats (per exemple, els primers sis l'any [[1958]]) es classificaven per al [[Torneig de Candidats]], que es jugava l'any següent. Al Torneig de Candidats, als primers de l'Interzonal s'hi ajuntaven el perdedor de la final de Candidats anterior, i el perdedor de l'anterior matx pel Campionat del Món. El guanyador del Torneig de Candidats, jugaria un matx a 24 partides amb el [[Campions d'escacs|Campió del Món]] l'any següent, matx que necessitava guanyar per obtenir el títol.
 
Com a exemple, el [[Campionat d'escacs dels Estats Units]] de [[1957]] fou un Torneig Zonal. Els tres primers del torneig, [[Bobby Fischer]], [[Samuel Reshevsky]], i [[James Sherwin]] es van classificar per l'Interzonal que se celebrà a [[Portorož]] el [[1958]]. Els sis primers a Portorož, ([[MikhailMikhaïl Tal]], [[Svetozar Gligorić]], [[Tigran Petrosian]], [[Pál Benkő]], [[Friðrik Ólafsson]] i Fischer)<ref>[http://www.mark-weeks.com/chess/5860$iix.htm Interzonal de Portoroz 1958]</ref> es classificaren pel Torneig de Candidats. Allà s'hi trobaren [[Vassili Smislov]] (el perdedor del matx de [[1958]] pel Campionat del Món contra [[MikhailMikhaïl Botvinnik]]), i [[Paul Keres]], qui havia estat el segon al Torneig de Candidats d'[[Amsterdam]] de [[1956]]. Aquests vuit jugadors varen jugar un quadruple torneig [[round-robin]] el [[1959]] a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]].<ref>[http://www.mark-weeks.com/chess/5860$cix.htm Torneig de Candidats de Bled/Zagreb/Belgrad 1959]</ref> Tal fou el guanyador, i jugà posteriorment, el [[1960]] un [[Campionat del món d'escacs de 1960|matx pel Campionat del Món]] contra Botvinnik.
 
Els Torneigs Interzonals es varen celebrar més o menys cada tres anys des de 1948 fins a 1993. Els anys concrets de celebració foren, en concret: 1948, 1952, 1955, 1958, 1962, 1964, 1967, 1970, 1973, 1976, 1979, 1982, 1985, 1987, 1990, i 1993. De tota manera, sobre el 1972, el sistema va anar esdevenint poc pràtic. El nombre de jugadors d'alt nivell havia crescut, com a conseqüència en parta de la més gran popularitat dels escacs, i els costos d'organització d'aquests esdeveniments començaven a ser massa elevats. A més, nous països s'estaven adherint a la FIDE, especialment a l'[[Àsia]]. A partir dels 1970s, la [[Xina]], l'[[Índia]], [[Indonèsia]] i les [[Filipines]] varen començar a comptar amb forts GMs (quan no n'havien tingut cap fins aleshores). Fins i tot l'[[Àfrica]] demanava dues zones pròpies. Aviat va deixar de ser possible posar tots els jugadors d'alt nivell en un torneig tipus lliga, de manera que el [[1973]] es va canviar el sistema a dos Interzonals (els tres primers de cadascun es classificaven pel Torneig de Candidats). El [[1982]] el sistema canvià altre cop a tres interzonals, amb els dos primers de cadascun classificats per al Torneig de Candidats. Posteriorment, l'increment notable en el nombre de jugadors classificats va fer que el Torneig Interzonal passés a jugar-se pel [[Sistema suís]] els anys [[1990]] and [[1993]].