Castellà del País Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a |
|||
Línia 12:
[[Fitxer:Illots_lingüístics.jpg|thumb|300px|Territori i illots lingüístics del castellà al [[País Valencià]]]]Al sud del [[Penyagolosa]], als terrenys reconquerits pel sayyid [[Zayd Abu Zayd|Abú Zayd]] i el seu capità [[Eximén Pérez d'Arenós]], que constituïren després l'enclavament que la Diòcesi de [[València]] tenia a l'[[Alt Millars]], entre les de [[Tortosa]] i [[Sogorb]], així com en tota l'àrea tradicional del Bisbat de [[Sogorb]], que comprenia, a més dels pobles de la Vall de Sogorb en la conca alta del [[Palància]], la comarca dels [[Serrans]] i el [[Racó d'Ademús]].
La fontera del [[valencià]] coincidia amb el sector meridional de l'antiga demarcació de la [[Diòcesi de Tortosa]]. Encara que en eixa zona muntanyosa de l'interior del [[regne de València]] la població musulmana era majoritària, es van establir nuclis d'aragonesos arran de la [[Reconquesta|conquesta cristiana]], i així Malefa (o [[Vilafermosa]]) va ser colonitzada en 1242 i també Arenós; [[Xèrica]] es va colonitzar en 1249 i [[Begís]] en 1276; [[Ademús]] ho havia sigut en 1210, però [[Xelva]] no ho seria fins a 1370. Encara que sempre van pertànyer a la diocesi de [[València]], també són serrans i van ser poblats amb aragonesos, [[el Villar]] de Benaduf en 1323 i [[Xulilla]] en 1370; també a [[Bunyol]] va establir Ferrandis d'Híxar cristians aragonesos als voltants de 1300.
Per tant, totes estes comarques del nord-oest, que formaren part del [[regne de València]] des de la seua creació, van ser poblades amb aragonesos, que en aquell moment ja parlaven [[castellà]], però amb moltes trets de l'[[aragonés]]. Totes elles limiten amb [[Aragó]], excepte la [[Foia de Bunyol]]. Avui en dia es parla un [[castellà]] farcit d'aragonesismes i barrejat amb paraules catalanes, donant resultat a allò que s'anomena [[castellà xurro]]. A estes comarques se les anomena, col·loquialment, [[comarques xurres]].
| |||