Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
Línia 162:
La prosperitat de les ciutats germàniques es va fiançar amb l'allargament de l'època gòtica, produint-se als primers decennis del segle XVI la introducció de l'escultura renaixentista amb la influència de l'escola florentina italiana. La major part d'aquesta escultura es va realitzar en [[fusta]], per la gran riquesa forestal de les seves regions i amb una magnífica [[policromia]] i daurat. Als escultors [[Alemanya|alemanys]] els va costar d'abandonar les vestidures gòtiques i que els seus personatges adquirissin l'esperit clàssic, així es pot veure clarament a les obres de [[Veit Stoss]], al [[retaule]] de la Mare de Déu a Santa Maria de [[Cracòvia]], als [[relleu]]s de la catedral de [[Bamberg]] o a l'<nowiki>'</nowiki>''Anunciació del Rosari'' a l'església de Sant Llorenç de [[Núremberg]]. També al mateix estil es troben les escultures de [[Tilman Riemenschneider]], obres extraordinàries com l'''Altar de l'Anunciació'' de l'església de Creglingen.<ref>Kahsnitz, Rainer (2006) pàg. 244-409</ref>
 
Com «món esculpit» es coneix el caràcter que va adoptar l'escultura als països germànics durant la segona meitat del [[segle XV]], que pot veure's als grans políptics d'altar d'algunes esglésies i catedrals alemanyes. Es tracta sovint d'altars de dos i fins a quatre fulles completament esculpides, amb agulles i alts [[pinacle]]s que allotgen, a la seva part central, la «capsa», amb una escena religiosa. [[Giorgio Vasari |Vasari]], coneixedor de l'estil alemany, deia sobre seu:{{cita|(...) paciència i subtilesa grandíssima... els escultors operen contínuament de manera que redueixen les coses a tanta subtilesa que deixen esbalaït el món.}}
[[Fitxer:Blaubeuren-Hochaltar-SchreinfigurenUebersicht.jpg|thumb|left|300px| Capsa central de l'altar de Blaubeurer obra de [[Michel Erhart]] ]]
[[Michel Erhart]] d'[[Ulm]] va aconseguir un gran control estilístic. La seva obra més notable és l'altar del monestir benedictí de Blaubeurer ([[Baden-Wurtemberg]]) on es poden apreciar a la capsa cinc grans escultures policromades. Als territoris perifèrics germànics, al sud del [[Tirol]] va treballar l'escultor [[Michael Pacher]]; entre les seves obres es destaca l'altar major de Sant Wolfgang, d'onze metres d'altura i on s'adiu magistralment la pintura amb l'escultura.<ref>Castelfranchi Vegas, Liana (1997) pàg. 197-198</ref>