Maties Solà i Farell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a |
||
Línia 7:
El 1930 morí el vicari apostòlic de [[Bluefields]], [[Nicaragua]], l'[[Artesa de Segre|artesenc]] [[Agustí Bernaus i Serra]], O.F.M.Cap., bisbe titular de Milopotamos, i fra Maties Solà fou cridat a substituir-lo. El dia [[22 d’abril]] de [[1931]], a l'església de Pompeia i de mans de l’arquebisbe primat [[Francesc d'Assís Vidal i Barraquer]] fou consagrat bisbe titular de [[Colofó]].<ref>{{Citar publicació | cognom = | nom = | enllaçautor = | article = Consagración de un obispo en la iglesia de Pompeya |url= | publicació = [[La Vanguardia]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 23/04/1931 | pàgines = p. 14 |issn}}</ref> El [[8 de juny]] següent s'embarcà a Barcelona en el vapor "Manuel Arnús" amb direcció a Nicaragua; l'acompanyaven els missioners fra Ramon Maria d'Olot i fra Joaquim de Port de la Selva.<ref>{{Citar publicació | cognom = | nom = | enllaçautor = | article =Embarque de misioneros catalanes |url= | publicació = [[Diari de Girona]] | lloc = Girona | exemplar = | data = 10/06/1931 | pàgines = p. 2 |issn}}</ref> Va prendre possessió del vicariat apostòlic de Bluefields el [[12 de juliol]] de [[1931]].
Bluefields era la capital de tota la regió [[carib]]enya de Nicaragua, d'una superfície gairebé el doble que la de Catalunya però escassament poblada, amb una gran diversitat ètnica i idiomàtica (l’anglès caribeny o "crioll", l’anglès normatiu, el mískit, el sumo, el rama i en darrer lloc l’espanyol). El territori comprenia l'antiga [[Costa de Mosquits]], zona tradicional de pirateria i de comerç il·legal i que des de [[1740]] fins a [[1860]], amb algunes interrupcions, havia estat [[protectorat]] [[Regne Unit|britànic]]. Només des del 1923 la seva pertinença a Nicaragua ja no era discutida. L'activitat missionera dels caputxins catalans hi era especialment difícil, atesa la persistència de religions indígenes en sincretisme amb nombroses confessions [[protestantisme|protestants]], especialment la [[Hussites|hussita]]. El bisbe Solà hi va mantenir un tracte exquisit amb les autoritats d'altres religions i hi va redissenyar les zones de missió, comptant amb les successives arribades de nous frares caputxins procedents de Catalunya.
Tanmateix l'esclat de la [[guerra civil espanyola]] i l'assassinat de trenta-sis caputxins catalans va provocar la interrupció del flux missioner, i el bisbe Solà es veié obligat a demanar ajut a altres províncies caputxines, petició que fou atesa generosament per la província de [[Detroit]], als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Aleshores el fet que la gran majoria dels seus col·laboradors fossin nord-americans, i a sobre auxiliats amb abundants mitjans econòmics d'aquella procedència, obligaren a fra Maties Solà a renunciar al vicariat apostòlic i a retornar a Catalunya el [[1942]].
| |||