Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Redundant
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
Línia 58:
==Política matrimonial==
 
En el marc del [[tractat d'Arras]], Maximilià va prometre a la seva filla de tres anys, [[Margarida d'Habsburg]], amb el [[delfí de França]] (més tard [[Carles VIII de França]]), fill del seu adversari Lluís XI de França. Sota els termes del compromís, Margarida va ser enviada a Lluis per ser educat sota la seva tutela. Malgrat la mort de Lluís el 1483, poc després que Margarida va arribar a França, va romandre a la cort francesa. El delfí, ara Carles VIII, era menor d'edat, i la seva regent fins 1491 va ser la seva germana [[Anna de França]]. Malgrat la presència i continu compromís de Margarida a la cort francesa, Anna va arreglar un matrimoni entre Carles i [[Anna de Bretanya]]. Aquesta última Anna, al seu torn, havia estat promesa el 1483, i en realitat es va casar per poders amb el propi Maximilià el 1491, però Carles i la seva germana volien la seva herència (Bretanya) per a França. El resultat final de totes aquestes maquinacions era que Carles va repudiar el seu compromís amb Margarida quan va aconseguir la majoria d'edat el 1491, va envair Bretanya, va obligar a Anna de Bretanya a repudiar el seu matrimoni no consumat amb Maximilià, i es va casar amb ella. Margarida va romandre a França fins a 1493, quan va ser finalment retornada al seu pare.
 
El 1493, Maximilià va contreure un altre matrimoni per si mateix, aquesta vegada amb la filla del [[ducat de Milà|duc de Milà]], des d'on va seguir les guerres prolongades italians amb França. Així Maximilià a través dels seus propis matrimonis i el matrimoni (o intent) de la filla, va tractar d'estendre la seva esfera d'influència en perjudici de la de França. Els matrimonis arreglats per ell dels seus dos fills buscaven el mateix objectiu, i després del final del segle XV i el inici del XVI, els aparellaments anaven enfocats pels seus néts, als quals volia oposar a França.