Monestir de Santa Maria de Benifassà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a |
||
Línia 59:
Durant el [[segle XIV]] es donà un nou impuls al monestir, l'abat Ponç de Copons construeix la sala capitular (a la galeriaoriental del claustre) i el templet i la seua font, al claustre enfront del [[refectori]]. L'abat posterior, Bernat Pallarés, edifica el palau de l'abat, la torre damunt de la Porta reial i el seu pòrtic. Pere de Torres, abat, va fer construir els claustres i hi posà les seues armes (una torre amb dos bàculs abacials a cada costat).<ref>García, H. ''"Real Monasterio de Santa María de Benifazá. Diplomacia y mal de piedra"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XXVIII, 1951, pàg. 57</ref>
El segle XV suposa una època d'esplendor per al cenobi, amb els abadiats de la família Llorens (de [[1430]] fins a [[1518]]), tres abats procedents de [[Tortosa]]. Construïren la nau major de l'església, substituint el primitiu sostre de fusta per voltes de creueria. També alçaren el locutori, des de la porta de la Galilea fins a les cambres abacials. Així les construccions monacals estaven acabades.<ref>García, H. ''"Real Monasterio de Santa María de Benifazá. Repercusiones del Cisma"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XXXV, 1959, pàg. 217-221</ref>
[[Fitxer:Cristo de la Paz de Benifassà.JPG|thumb|275px|El Crist de la Pau, al Convent de Santa Maria de Benifassà]]
L'any [[1554]] el monestir es regí per abats triennals, després de 28 abats perpetus en 321 anys, i a partir de [[1620]] per abats triats cada quatre anys. En el [[segle XVIII]], després de la pesta i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] el monestir estava bastant malmés: en [[1708]] només quedaven tres monjos, que triaren com abat a Robert Forner. Quatre anys més tard el nou abat Raimon de Reverter va refer la comunitat, amplià el palau de l'abat i afegí el creuer a l'església.
| |||