Batalla de Smolensk (1943): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Vasili +Vassili) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 49:
Abans de la batalla, aquesta part del front era més o menys estable des de feia 4 o 5 mesos (i en certes zones fins a 18 mesos). Posseïa, a més, les característiques geogràfiques propicies per a la col·locació d'un dispositiu de defensa sòlida. Així, les forces alemanyes van tenir temps d'establir importants posicions defensives, comptabilitzant en alguns punts fins a 5 o 6 línies de defensa, amb una profunditat total de 100 a 130km.
La primera zona de defensa comprenia la primera línia defensiva (la principal) i la segona, en una fondària total que anava entre 12 i 15
La segona zona de defensa, situada prop de 10km darrere la primera i que cobria les perspectives més importants, va ser envoltada per una sèrie de punts de foc units per trinxeres. Va ser protegida amb fil ferro, així com per camps minats on eren previsibles els atacs blindats. Entre la primera i la segona línia de defensa s'havien situat un conjunt de punts de tir de menor importància, així com guarnicions, amb vista a disminuir tota eventual avançada soviètica, en cas de què la primera línia de defensa arribés a caure. L'artilleria pesant va ser situada darrere d'aquesta segona línia de defensa.
Línia 73:
Tot i a la virulència dels atacs soviètic, ràpidament va fer-se evident que els 3 exèrcits no podrien trencar les línies alemanyes. Per tant, es decidí emprar a la batalla al [[68è Exèrcit (Unió Soviètica)|68è Exèrcit]], mantingut a la reserva. Al costat alemany, 3 divisions suplementàries (la 2a Divisió Panzer i les divisions d'infanteria 36 i 56) van ser enviades al front, des de la regió d'Orel, per a repel·lir l'avanç soviètic.
L'endemà, [[8 d'agost]], l'atac prosseguí, amb una temptativa d'obertura simultània al nord, cap a [[Iartzevo]]. Ambdós atacs van ser detinguts per una especialment dura resistència alemanya. Durant els 5 dies següents, els soviètics van avançar amb dificultat i lentament a les defenses alemanyes, rebutjant virulents contraatacs i patint unes pèrdues tremendes. L'[[11 d'agost]], gràcies a l'aportació de tropes de reserva, l'Exèrcit Roig aconseguí avançar una profunditat de 15 a 25
Els següents atacs, portats a terme per les forces blindades i les forces del 6è Cos de Cavalleria, no van produir cap efecte significatiu sinó que, a més, van causar unes pèrdues enormes donada la violent resposta dels defensors alemanys, creant així una situació de carreró sense sortida.
Línia 115:
[[Ielnia]] va ser considerada com una "clau" en la defensa de Smolensk i, conseqüentment, les tropes alemanyes havien situat un sòlid dispositiu de defensa al voltant de la ciutat. Els sectors pantanosos que envoltaven els rius [[Desna]] i [[Ugra]] havien estat minats i sobre els turons que dominaven la ciutat s'havien situat armes pesants. Durant la setmana del [[20|20 d'agost]] al [[27 d'agost]], els exèrcits soviètics van rebre reforços de tancs i artilleria.
L'ofensiva finalment s'efectuà el [[28 d'agost]], i va ser realitzada per 3 exèrcits (el [[10è Exèrcit (Unió Soviètica)|10è]] , el [[21è Exèrcit (Unió Soviètica)|21è]] i el [[33è Exèrcit (Unió Soviètica)|33è]]), recolzats per 3 cossos cuirassats i cossos mecanitzats, i pel 1r Exèrcit de l'Aire. Aquests 3 exèrcits cobrien un front de 36
Després d'un intens bombardeig de 90 minuts, les tropes soviètiques començaren a avançar. Tant el bombardeig artiller com l'ús de [[caçabombarder]]s li permeteren afeblir considerablement les línies alemanyes, donant-li a l'Exèrcit Roig la possibilitat d'efectuar en un dia una obertura de 25
EL 2n Cos Blindat començà a participar en la batalla per tal d'ampliar l'obertura creada. En un dia, les seves tropes van avançar 30km, fins a arribar als accessos de Ielnia, i sense deixar temps als alemanys per reagrupar les seves forces, atacant la ciutat i començant a cercar-la. El [[30 d'agost]], les forces alemanyes van ser forçades a abandonar Ielnia, patint greus pèrdues. Aquesta derrota marcà l'inici de la retirada alemanya a la regió. El [[3 de setembre]], les forces alemanyes van arribar a la riba oriental del [[Dnièper]].
Línia 135:
Al sector d'atac del Front de Kalinin, l'Exèrcit Roig va crear en un dia un orifici de 30km de longitud i d'entre 3 a 13km de fons. Després de 4 dies d'enfrontaments, els soviètics es van apoderar de [[Dukoshina]], l'altra ciutat clau en la línia de defensa alemanya per damunt de Smolensk.
Al sector d'atac del Front de l'Oest, d'on l'ofensiva es presentà un dia més tard, l'obertura es revelà també prometedora, amb la creació d'un sortint de 20
En conseqüència, la línia defensiva que protegia a Smolents es trobà agobiada, la qual cosa exposà a les tropes de defensaven la ciutat a maniobres d'encerclament. El general alemany [[Kurt von Tippelskirch]], cap de l'Estat Major del 4t Exèrcit durant l'operació de Smolensk, i posteriorment el seu comandant, escrigué posteriorment:
Línia 145:
El [[25 de setembre]], després d'una travessia de la part septentrional del [[Dnièper]] i un cop finalitzats els combats veïns que s'havien portat a terme com cada nit, les tropes soviètiques van alliberar la ciutat de Smolensk. El mateix dia, Roslavl també va ser alliberada. Pel [[30 de setembre]], les forces soviètiques, esgotades i delmades, van ser empantanades als accessos de ciutats de [[Vitebsk]], [[Orsha]] i de [[Mogilev]], que encara estaven en mans alemanyes. L'Operació de Smolensk finalitzà el [[2 d'octubre]]. Una continuació relativament limitada d'atacs va ser empresa amb la intenció de recuperar la ciutat de [[Nevel]], que va ser alliberada després de 2 dies de combat.
Globalment, les tropes soviètiques van aconseguir, en el transcurs de la vintena de dies en què es portà a terme l'operació, avançar entre 100 i 180
== Conseqüències i balanç del conflicte ==
L'operació de Smolensk constituí una victòria decisiva pels soviètics i una gran derrota per a la Wehrmacht. Aquesta victòria de l'Exèrcit Roig pot semblar modesta en comparació a les ofensives que es van portar a terme posteriorment, car no va fer retrocedir les línies enemigues més enllà de 200 a 250
Primer, les tropes alemanyes van ser rebutjades definitivament dels accessos a [[Moscou]]. Aquesta amenaça estratègica, que ocupava el primer lloc entre les inquietuds de la [[Stavka]] des de [[1941]], per fi va ser deixada de costat.
| |||