Revisió del 21:45, 31 des 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) ← Edició anterior		Revisió del 21:45, 31 des 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) Edició següent →
Línia 23: El [[697]] el governador d'[[Egipte]], Hasan, va posar als seus ''mukatila'' i tots els mitjans a l'abast, per atacar als bizantins a Àfrica. [[Kayrawan]], que estava ara en mans bizantines, fou recuperada i [[Cartago]] i Hipozaritos ([[Bizerta]]) ocupades; els bizantins només van retenir [[Hipona]] i algunes fortaleses aïllades; llavors el patrici Joan, enviat pel govern bizantí, va iniciar una ofensiva i va recuperar Cartago al mateix temps que els berbers estaven revoltats contra el domini àrab dirigits per la famosa reina [[Kahina]], una profetessa de l'[[Aures]]. El 698 el governador egipci Hasan va derrotar els berbers i va atacar Cartago per mar, va derrotar la flota bizantina, i va reconquerir i destruir la ciutat. Les darreres fortaleses van caure aviat en mans dels àrabs.<ref> ''Septem'', [[Ceuta]], devia estar fins llavors sota domini bizantí, encara que amb un govern local berber; ers possible que a causa de la pèrdua de Cartago, el cap del govern local fes algun acord amb els visigots </ref> La província del [[Khurasan]] havia estat lleial a Ibn az-Zubayr i el [[697]] el general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra hi fou enviat, i va dominar la regió de la que al-Hajjaj de Kufa fou nomenat governador, el qual va delegar en Muhàl·lab, que hi va exercir fins elal [[701]],<ref> a la seva mort el va succeir el seu fill Yazid ibn Muhàl·lab </ref> i en aquestos tres o quatre anys va fer algunes expedicions a l'Àsia Central.<ref> La més destacada fou la del [[700]] que va creuar el [[Oxus]] i va arribar fins a Kish o [[Shahrisabz]] i Nasaf o Nakhshab</ref> Al mateix temps [[Abd al-Rahman ben Muhammad ben al-Ashat]], governador del [[Sistan]] (Sidjistan) es va revoltar per diferències amb Al-Hajjaj, amb el suport dels ashraf, i va avançar cap Iraq; les forces de Kufa i Bàssora no van poder resistir als rebels ([[700]]) i la situació fou critica durant un temps però el juliol del [[701]] van arribar forces de Síria liderades per [[Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan\|Abd Allah]] i [[Muhammad ben Abd al-Malik ben Marwan\|Muhammad]], els fills del califa, que van derrotar els rebels a la [[batalla de Dayr al-Djamadjim]]<ref>{{en}} Nagendra Kumar Singh, ''[http://books.google.cat/books?id=AoMOhsVYtL0C&pg=PA380&lpg=PA380&dq=al-Hadjdjadj&source=bl&ots=WkXKQqaqlO&sig=OfPUQZJwxauJJiD7bnQMf8Ax_G8&hl=ca&ei=RxQlSrvwFYiQjAfI6YHeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3#PPA382,M1 International Encyclopaedia of Islamic Dynasties: al-Hadjdjadj]''</ref> i per segona vegada a la [[batalla de Maskin]] a la vora del Dudjayl (octubre del [[701]]) i els que van restar foren perseguits cap al Sistan i Khurasan on van ser dispersats per [[Yazid ibn Muhàl·lab]] el [[702]]. El 702 Al-Hajjaj va construir una nova ciutat militar a [[Wasit]]. Era la primera vegada que una força siriana s'establia al Iraq, com a virtuals ocupants, i en endavant els ''mukatila'' de Bàssora i de Kufa ja no foren cridats per fer la guerra fora de les seves ciutats. Durant 12 anys més, Al-Hajjaj va conservar el govern amb fortalesa i va posar els fonaments de la prosperitat econòmica del territori, però les tribus estaven malcontentes.

Abd-al-Màlik ibn Marwan: diferència entre les revisions