Àfrica (província romana): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 36:
Amb [[Valentinià III]] (424-455) el governador [[Bonifaci d'Àfrica|Bonifaci]] fou desposseït del govern per instigació del general [[Aeci]], i al resistir fou enviat contra ell un exèrcit ([[427]]). Bonifaci va demanar ajut als vàndals establerts com a confederats a la [[Bètica]] i el maig del [[429]] el seu rei [[Genseric]], amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o [[Província romana de Mauritània|Mauritània]], va obtenir l'ajut dels berbers i de la secta dels [[Donatistes]] (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar al Àfrica. Bonifaci es va penedir i va tractar de rebutjar-los però fou derrotat a [[Hippo Regius]] i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat ([[431]]). La conquesta del Àfrica només fou retardada per llargues negociacions durant les quals s'anaven fent repartiments de territoris entre romans i vàndals, particions que són poc conegudes. El [[9 d'octubre]] del [[439]] els vàndals van saquejar Cartago i en els següents anys es van assegurar el domini de la província.
 
El [[468]] l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El [[476]] l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins elal temps de [[Justinià I]], sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals quasi be exterminats per [[Belisari]]. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies ([[Mauritània Sitifena]], [[Mauritània Cesariense]], Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i [[Sardenya]]). La Mauritània Cesariense va incorporar la [[Tingitana]] que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per ''praesides'', menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols.
 
Va romandre en mans del bizantins sense disputa fins al [[647]], any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar mes tard, el [[665]], dirigits per Akbah i van fundar [[Al-Kairwan]] però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbers van ajudar als bizantins, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'Akbah, Zuheir, després de bastants victòries, també fou derrotat pels bizantins. Finalment el [[692]], sota la direcció de Hassan, governador d’[[Egipte]], els àrabs van tornar a atacar i el [[698]] van conquerir Cartago. Els berbers van iniciar una ofensiva general i van expulsar als àrabs, però els grecs i romans preferien als àrabs que no pas als berbers (que tenien el seu nom de la paraula grega ''Barbaroi'') i quant els àrabs van tornar dirigits per [[Mussa ibn Nussayr]] el van rebre com a alliberador. Musa va atreure molts berbers al seu camp (705-709). Els àrabs van establir la província d'Ifriquiya, (versió àrab del nom "Àfrica"). Vegeu [[Ifríqiya]].