Al-Àixraf Xaban: diferència entre les revisions

Quant el mameluc i regent [[Yalbugha al-Umari]] va enderrocar a [[al-Mansur Muhàmmad]], fou posat al tron, però mantenint-se la regència compartida amb Taybugha al-Tawil fins al 1366 quan aquest darrer en fou apart el març de 1366. [[Pere Tomàs (sant) |Pere Tomàs]], patriarca llatí de [[Constantinoble]] de 1364 a 1366 i delegat del papa [[Innocenci VI]] (d'Avinyó) va iniciar les negociacions per formar una lliga contra els mamelucs i va demanar suport a les potencies occidentals però només va aconseguir suport efectiu de [[Pere I de Xipre]] i quan estava en els preparatius una revolta a [[Creta]] el va obligar a aturar la sortida; finalment el juny de [[1365]] Pere Tomàs va sortir de Venècia que li va donar suport amb la condició que ni Alexandria ni els otomans, amb els quals Venècia tenia acords comercials, serien atacats; però arribat a [[Rodes]], Pere Tomàs fou convençut d'atacar Alexandria i la flota cristiana amb 150 vaixells (10.000 homes 1 1400 cavalls) va arribar davant Alexandria el [[9 d'octubre]] de [[1365]], però no va desembarcar immediatament i quan ho va fer l'endemà els musulmans ja havien tingut temps d'organitzar la defensa i foren acollits amb una pluja de fletxes; els musulmans es van acabar retirant però els cristians estaven impressionats pel seu nombre i la majoria dels cavallers van recomanar la retirada; però Pere I de Xipre es va mostrar ferm i finalment la ciutat va ser conquerida i saquejada durant una setmana, i quan ja estava tot saquejat van abandonar la ciutat. Alguns vaixells sobrecarregats es van enfonsar, però la major part de la flota va poder tornar a Xipre.

 

 

Durant un intent de cop d'estat de diversos mamelucs contra Yalbugha al-Umari (cop d'estat al qual el sultà va donar suport), el regent va morir el desembre de [[1366]]. Els circassians de la seva casa foren eliminats pel sultà el 1367-1368. Llavors va poder governar en solitari de manera autocràtica. El setembre els xipriotes van atacar [[Trípoli del Líban]] però l'acció no va tenir continuïtat i Xaban va poder governar en pau la resta dels anys.. El 1373 va tenir un conflicte amb el seu sogre l'atabeg Uljai al-Yusufí (Uldjay al-Yusufi) sobre l'herència de la mare del sultà, Khawand Baraka, que havia mort poc abans, però Uljai fou derrotat i es va ofegar quan fugia pel Nil.