Revisió del 09:29, 1 jul 2013 modifica Albertvillanovadelmoral (discussió \| contribucions) Autopatrullats 14.491 edits Corrupció ← Edició anterior		Revisió del 22:17, 31 des 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) Edició següent →
Línia 37: Va estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Salamanca]], exercint posteriorment una curta carrera d'[[advocat]] per dedicar-se plenament a la [[política]]. Va iniciar la seva carrera política a les joventuts de la [[Unió del Centre Democràtic]] ([[UCD]]), i posteriorment s'afilià al [[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]]. L'any [[1987]] va ser escollit regidor a l'ajuntament d'[[Àvila]], i en va ser posteriorment [[alcalde]] entre [[1991]] i [[1995]]. L'any [[1989]] fou escollit [[senador]] al [[Senat espanyol\|Senat]], càrrec que mantingué fins elal [[1995]]. El [[1996]] fou nomenat coordinador general del Partit Popular, càrrec que va mantenir fins el [[1999]], i en les [[eleccions generals espanyoles de 1996\|eleccions generals]] d'aquell mateix any fou escollit [[diputat]] al [[Congrés de Diputats\|Congrés]] per la província d'Àvila. Peça fonamental en els governs de José María Aznar, fou designat el [[20 de gener]] de [[1999]] [[Ministre d'Administracions Públiques d'Espanya\|Ministre d'Administracions Públiques]] en la primera remodelació del [[Consell de Ministres d'Espanya (VI Legislatura)\|primer govern]] d'Aznar. Novament escollit diputat per Àvila en les [[eleccions generals espanyoles de 2000\|eleccions generals]] de [[2000]], en la formació del [[Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura)\|segon govern]] fou nomenat inicialment [[Ministre de Justícia d'Espanya\|Ministre de Justícia]], càrrec que ocupà fins el [[10 de juliol]] de [[2002]], quan en una gran remodelació del govern va esdevenir [[Ministre de l'Interior d'Espanya\|Ministre de l'Interior]]. Al capdavant de la cartera d'Interior emprengué una gran lluita contra l'entorn d'[[ETA]], i posteriorment tingué un paper clau en els dies següents al atemptats terroristes de l'[[Atemptats a Madrid, 11 de març de 2004\|11 de març de Madrid]] per part d'[[Al-Qaida]]. La seva gestió durant els dies posteriors als atemptats segueix sent controvertida, ja que mentre els [[mitjans de comunicació]] internacionals i alguns mitjans estatals atribuïen l'atemptat al [[terrorisme]] d'origen [[Fonamentalisme#Fonamentalisme_islàmic\|islamista]], ell i el seu Govern van fer prevaldre l'autoria de la banda terrorista ETA fins i tot quan la investigació va ser sumant proves en contra seu. Segons van afirmar després dels atemptats i durant els mesos següents, van considerar que l'opció d'ETA era la més plausible a causa de les matances dutes a terme per aquesta en els trenta anys anteriors, i a les recents detencions realitzades a membres de la banda per intentar col·locar bombes en trens al desembre de [[2003]].

Ángel Acebes Paniagua: diferència entre les revisions