Arquebisbat d'Aush: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo plantilla
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 63:
'''L'arquebisbat d'Aush''' és una divisió eclesiàstica de [[França]], que abraça el departament del [[Gers]]. Fins a la revolució eren sufragànies les seus de [[Dax|Dacs]] i [[Aire]] (després unides sota el nom d'Aire), [[Lectoure|Leitora]] (ajuntada amb [[Aush]]), [[Coserans]] (unida a [[Pàmies]]), [[Oloron|Auloron]], [[Lescar]] i [[Baiona]] (unides després sota el nom de Bisbat de Baiona), [[Vasats (ciutat)|Vasats]] (unida a [[Bordeus]]), [[Comenge]] (unida a [[Tolosa]]) i [[Tarbes|Tarba]]. Avui són sufragànies Aire, Tarba i Baiona. La catedral d'Aush està dedicada a Santa Maria.
 
Fou la [[Primat (eclesiàstic)|seu primada d'Aquitània]] fins elal [[1789]]. Va ser convertida en bisbat (i agregada al Bisbat d'Agen) però fou restablerta com arquebisbat el [[1882]] absorbint les seus de [[Lectoure|Leitora]], [[Condom]] (que depenia abans de Bordeus) i [[Lombez|Lombès]] (que depenia de [[Tolosa]]).
 
El bisbat es diu que fou fundat per Taurí, cinquè bisbe d'Elusa (avui [[Eauze]]), que va haver de marxar de la seva seu destruïda pels vàndals. Eusa (Eauze) es va mantenir de fet com a seu metropolitana fins al segle IX, quan fou incorporada a Aush, que va esdevenir arquebisbat. A la primera meitat del segle VI es troba com a bisbe a Sant Orientí, el primer testimoniat històricament. A un concili celebrat el [[1077]] a Cliovempopulania, Guillem, arquebisbe d'Aush, fou deposat per Gerald, llegat del Papa [[Gregori VII]]. Va tenir alguna participació en la història d'[[Comtat d'Armanyac|Armanyac]], on els arquebisbes eren grans senyors, sobretot amb el seu darrer comte Joan que va voler usurpar la seu en favor d'un parent que aprovés les seves relacions incestuoses amb sa germana Isabel d'Armanyac. Un bisbe famós fou el cardenal Melcior de Polignac ([[1725]]-[[1741]]) que va escriure "L'antilucrecia".