Assab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s Ptolemeus que no cal confondre amb [[Cocodrilòpoli -> s Ptolemeus que cal no confondre amb [[Cocodrilòpoli
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 13:
Oficialment Sapetó va sortir de Livorno el [[14 de febrer]] amb instruccions molt reservades del govern, com iniciador de la línia marítima Gènova-Bombai a bord del vaixell ''Africa''. La part de la badia a Buia pertanyia al sultà Abdallah Hashim i el [[11 de març]] es va signar un nou contracte amb els dos sultans anteriors i Hashim, que fou signat pel comandant de la nau Andrea Buzzolino com a representant de la companyia Rubattino, la cessió dels antics territoris i de Buia, pujant el preu total fins a vuit mil talers de Maria Teresa. El [[13 de març]] de [[1870]] es va hissar la bandera italiana i va quedar establert el primer agent comercial a la ciutat, Giusepe Sapéto. El dia [[15 de març]] Sapetó va concertar un nou tractat amb el sultà de Raheita, Barehan Dini (vassall del [[sultanat de Tadjoura]]), per l'adquisició de l'illa de Umm al-Bahar, enfront de la badia, que finalment només fou acordada per deu anys a canvi de cent talers cada any. El contracte fou signat el [[16 de març]]. L'adquisició total havia costat al govern 104.100 lires dels que només 42.100 eren pels sultans, i la resta per reemborsar a Rubattino de les despeses i 12.000 per a Sapetó.<ref>{{format ref}} http://www.massimoromandini.it/download/Assab.pdf</ref>
 
La companyia va acordar transferir els drets a l'estat italià el [[1879]]. El primer comandant italià, Carlo De Amezaga, fou nomenat el desembre de [[1879]]. El [[9 de gener]] de [[1881]] fou nomenat comissionat Giovanni Branchi que va restar en funcions formalment fins elal [[1884]]. El [[10 de març]] de [[1882]] es va formalitzar la transferència, però el traspàs total de l'administració a l'estat es va allargar fins el [[23 de març]] [[1884]] quan el port va passar a la marina italiana. El [[5 de juliol]] es va proclamar oficialment la sobirania italiana i el mateix dia va entrar en funcions el nou comandant Galeazzo Frigerio. La situació de domini italià directe era prou coneguda després de l'expedició italiana del juny de [[1881]] dirigida per Giuseppe Maria Giulietti, que volia estendre el domini italià per Dankàlia i que va perdre 16 homes.
 
L'acció fou especialment mal vista per l'emperador d'Abissínia, Yohannes, que va demanar a la Gran Bretanya de fer un atac armat conjunt contra l'establiment italià, però els britànics ho van rebutjar ([[1881]]). Les relacions angloitalianes eren molt bones aleshores, i el [[1882]] els britànics fins i tot van convidar a Itàlia a ajudar a restablir l'orde a Egipte. El 1883 es va crear el primer nucli policial amb 4 carrabiners per controlar el tràfic comercial. El 1884 es va nomenar el primer comandant amb tots els drets, Giulio Pestalozza que va restar en funcions fins el [[1890]].