Batiha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 10:
Sota els abbàssides es van obrir altre cop bretxes als dics i altre cop les maresmes es van fer més grans. Al nord-oest les maresmes arribaven fins a [[Kufa]] i Niffar, a l'est començaven una mica lluny de [[Wasit]]. Sota [[Al-Mamun (abbàssida)]] els zutt, dedicats normalment al pillatge a més a més de la seva activitat ramadera, van arribar a un punt que va inquietar a les poblacions i al govern, i el califa al-Mutasim els va traslladar a la frontera nord de [[Síria]] i a [[Cilícia]]. Els [[zandj]] van dominar la Batiha del [[869]] al [[893]]. Al segle X hi van governar els [[Banu Shahin]] i la família del hadjib al-[[Muzaffar ibn Ali]] fins l'establiment de la dinastia dels [[mazyàdides]] el [[1012]], que van regnar amb seu a Hilla fins al [[1056]]. Al seu darrere van seguir els àrabs nòmades [[Banu l-Muntafik]], sota la direcció del clan Banu Maruf fins al [[1220]], i sota altres xeics més endavant (els Banu l-Muntafik van governar part de la zona de maresmes fins al [[1861]]). Els mongols van annexionar nominalment la Batiha el [[1258]], però el poder local continuà en mans de les tribus àrabs. En aquest temps es va començar a anomenar al-Djazair (les Illes) o al-Djawazir.
En l'aspecte físic no es van produir canvis fins al segle XII. En aquest segle el Tigris es va dividir en cinc braços que es reunien al Eufrates a Mattara a un dia de camí de Bàssora. Al [[segle XIV]] el Tigris va retornar al seu llit original. [[Tamerlà]] va ocupar la Batiha el [[1393]]; va passar llavors als [[djalayàrides]] ([[1423]]). El [[1440]] fou dominada pels [[mushasha]], que encara hi eren en temps del domini otomà ([[1546]]). Alguns principats tribals però foren hostils als otomans, i especialment els [[Al-Ulayn]] del [[Hammar]], que no foren eliminats fins
== Llacs ==
| |||