Comtat d'Urgell: diferència entre les revisions

Sunifred II d'Urgell va morir el [[948]] sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot [[Borrell II]], comte de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]]. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el [[992]] va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a [[Ramon Borrell]] ([[992]]-[[1017]]), mentre que Urgell fou per a Ermengol I ([[992]]-[[1010]]) i aquest títol se separà de la línia principal del [[Casal de Barcelona]]. Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del [[segle X]] fins a principis del [[segle XIII]]. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del [[segle XI]], arran del declivi del poder d'[[al-Àndalus]] motivat per la disgregació del [[califat de Còrdova]] en [[regnes de taifes]], començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any [[1000]], fou conquerida la regió de [[Ponts]], la vall d'[[Artesa de Segre]] va ser annexionada durant els anys [[1024]]-[[1026]], igual com també van ser-ho les valls de [[Meià]] ([[1018]]-[[1020]]), [[Àger]] ([[1034]]-[[1048]]), de [[Santa Linya]] ([[1036]]), [[Cubells]] i [[Camarasa]] ([[1050]]), [[Guissona]] ([[1020]]-[[1024]]) i [[Agramunt]] ([[1070]]). La conquesta de la [[serra d'Almenara]] ([[1078]]) permeté incorporar al comtat els actuals [[Urgell Mitjà]] i [[Baix Urgell]] fins a [[Barbens]] i [[Linyola]]. El [[1105]], fou conquerida [[Balaguer]], que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de [[Castelló de Farfanya]] i [[Algerri]]. El [[1149]] el comte va participar en la conquesta de [[Lleida]] junt amb el comte de [[Barcelona]] i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins elal [[1231]] en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.