Ducat de Lorena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 5:
; Gerard: ([[1024]] – [[Remiremont]], [[1070]]) primer duc hereu de Lorena. Pertanyia a la poderosa casa d'[[Alsàcia]], i elegit duc de Lorena el [[1048]] per la [[Dieta de Worms]], va tenir de lluitar amb els seus veïns particularment contra [[Gottfried de Lorena]] ''el barbut'', Duc de la [[Baixa Lorena]], que el va tenir presoner més d'un any, però amb el seu valor i saber assolí triomfar de tots els obstacles. Morí a Remiremont, deixant els seus Estats al seu fill gran Thierry, i fou el tronc dels ducs de Lorena.
 
;Carles de França ([[duc]] de la [[Baixa Lorena]], [[953]] – [[1001]], fill del rei [[Lluís IV d'Ultramar]]): El seu pare li deixà en herència el regne de la [[Borgonya]], però no va poder prendre possessió d'aquest perquè el seu germà [[Lotari I de França|Lotari]] i [[Hug el Gran]] s'uniren en contra d'ell. Casà amb Adelaida, filla d'[[Heribert de Vermandois]], i el [[977]] rebé d'[[Otó II]] el ducat de la Baixa Lorena, no reconciliant-se amb el seu germà fins elal [[984]]. A l'adveniment al tron de França del seu nebot Lluís V intenta apoderar-se de la seva tutela i encara suplantar-lo i a la seva mort reivindicà els seus drets a la corona, però degut a la hostilitat d'[[Adalberó]], arquebisbe de [[Reims]], fou proclamat rei [[Hug Capet]]. Carles, que comptava amb nombrosos partidaris, s'aixecà en armes contra Hug i encara l'obligà a retirar-se apoderant-se a més de Reims, però la traïció del bisbe de ''Laon'', que li entregà pres el seu enemic, li prengué tota probabilitat de triomf i acabà llurs dies a la presó d'[[Orleans]], on fou tancat junt amb la seva esposa i llurs dues filles. A més deixà tres fills barons, el major dels quals, Ot, morí el [[1005]] sent duc de la Baixa Lorena.
;Carles II l'Agosarat ([[Toul]], [[1365]] – [[25 de gener]] de [[1431]]) duc de la Lorena: Era fill de [[Joan I de Borgonya]], i de [[Sofia de Wurttemberg]]. S'educà en la cort del seu padrí [Carles V] i succeí al seu pare el [[1390]]. Passa tota la vida guerrejant contra els gantessos, els turcs, els lituans i sobre tot contra la ciutat de [[Neufchâteau (Vosges)|Neufchâteau]] i encara contra el mateix rei [[Carles VI de França]] que el condemnà a mort, però mercès al recolzament que li prestaren els borgonyesos el rei l'indultà i l'anomenà conestable ([[1418]]), càrrec que Carles VII li va retirar el [[1424]]. Del seu matrimoni amb [[Isabel de Baviera]] va tenir molts fills, però no en sobrevisqueren només dos, '''Isabel''' i '''Caterina'''.