Eileen Gray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ' per Eileen Gray]] A l'igual que moltes done -> ' per Eileen Gray]] Igual que moltes done
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 30:
 
[[Fitxer:Jean desert.jpg|thumb|Botiga «Jean Désert» a París]]
En esclatar la [[Primera Guerra Mundial]], Eileen condueix una ambulància a París durant els primers mesos de 1915. Va tornar a Londres amb Sugawara, obrint un estudi a [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], per produir el seu mobiliari de disseny.<ref name= soloarq/> Però no va ser fins elal 1922 quan, després de guanyar-se la reputació com la primera artista europea del segle XX en adaptar les tradicionals tècniques asiàtiques sobre l'ús de la laca en el disseny, que Gray va decidir obrir una botiga de decoració, «Jéan Désert», on va mostrar les seves catifes i dissenys de mobiliari, amb l'ajut de l'arquitecte Jean Badovi amb el que va mantenir una relació profesional i intima.<ref name= soloarq/><ref>{{citar web|títol= Future worlds. As visionary as she was contrary, Eileen Gray ranks among the giants of modernism, thanks to just two buildings.|cognom= MacCarthy|nom= Fiona |data=2005 |url=http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2005/sep/10/architecture|editor= The Observer|llengua=anglès|consulta=14 de gener de 2013}}</ref>
 
Va començar a projectar-se la seva pròpia casa d'estiueig als afores de [[Menton]], a la vora de [[Castelar (Provença)|Castelar]], que va estar acabada el 1934, i després d'això Gray va emprar molt del seu temps al sud de França. Va llogar un apartament amb vistes al port de [[Sant Tropetz]] com a refugi dels dies d'estiu i les creixents multituds de la [[Costa Blava]]. Malgrat l'augment de popularitat de la ciutat, va continuar visitant la zona en nombroses ocasions, construint el seu darrer projecte «Lóu Pérou» (1954-61), entre les vinyes de Chapelle-Ste-Anne, encara que París va continuar sent la seva principal residència.{{sfn|Constant|2003|p=229}}