Focea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i els barbarismes (1) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 18:
Focea vella fou ocupada pels [[Giustiniani]] el [[16 de setembre]] de [[1346]] i Focea Nova el [[20 de setembre]] de [[1346]] (un cos expedicionari dirigit per Pietro Recanelli Giustiniani). El [[1348]] [[Joan Cantacuzè]] va demanar la restitució de Focea sense èxit. La societat dels Giustiani, la [[Maona]] acceptà hissar bandera imperial, afavorir el comerç imperial i pagar tribut, però realment no va tenir cap efecte. L'imperial Joan Cybo va fracassar en el intent de ocupar Quios als Giustiani però en canvi va poder ocupar les dues Focea, si be efímerament, ja que Andrea Petrila, al servei de la Maona, las va recuperar el mateix [[1348]].
El [[8 de juny]] de [[1363]] Bizanci va renunciar a les illes i ciutats ocupades pels Giustiani ([[Quios]], [[Samos]], Oenusses, Santa Panàgia i Focea). Els Giustiniani van rebre el títol reial hereditari per mascles i femelles. Aquestos privilegis foren renovats el [[14 de juny]] de [[1367]]. La república de Gènova va prorrogar la concessió comercial fins
El [[1386]] la ciutat d'[[Enos]], que era dels Giustiniani, es va unir al feu dels [[Gattiluso]] de [[Lesbos]] voluntàriament i gairebé a continuació l'emperador va donar als Gattilusio el feu de Focea (formalment la Maona va continuar tenint l'administració), al que van seguir [[Tasos]], [[Lemnos]], [[Imbros]] i [[Samotràcia]]. Vers el [[1390]] les dos Focees van haver de obrir les portes als otomans. La Maona va pagar tribut als otomans, i va poder conservar l'administració fins el [[1455]].
| |||