Forlimpopoli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar als motins -> articipar en els motins
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 8:
Va passar als ostrogots i després als bizantins. En una data incerta entre el [[665]] i el [[670]] el rei llombard [[Grimoald]] va atacar la ciutat i la va saquejar. El [[754]] els llombards foren derrotats per [[Pipí I el Breu|Pipí]] i van haver de cedir Forlimpopoli al Papa. La ciutat fou governada pels bisbes, però des el 1162 es va afermar el poder del comú, que va governar la ciutat deixant als bisbes la direcció espiritual però també una gran influencia.
 
Les famílies aristocràtiques van tenir el control dels càrrecs principals del comú, i d'altra banda entre els bisbes van destacar Pere (vers [[1073]]) Ubertello ([[1214]]) i Tadeu ([[1285]]); al segle XIV, vers el ([[1305]]) els Ordelaffi de Forli es van fer amb el poder a Forlimpopoli i de fet, amb algunes interrupcions el van conservar fins elal [[1360]].
 
El cardenal Albornoz el [[1357]] va ocupar [[Cesena]] (juny) i Forlimpopoli ([[25 de juliol]]) però quant el cardenal se'n va anar el setembre del [[1357]], [[Francesc II Ordelaffi]] que encara conservava Forli, va cremar l'estàtua del Papa a la plaça publica, de manera que Albornoz va tornar el [[1359]] i va enderrocar als Ordelaffi de Forli, però els va permetre conservar Forlimpopoli i Castrocaro, però el [[1360]] va canviar de parer i va arrasar la ciutat. El bisbat fou traslladat a la propera Bertinoro. Vers [[1380]] [[Sinibald I Ordelaffi]] va reconstruir les muralles però la ciutat no es va recuperar i va romandre un llogaret.