Francisco Fernández Ordóñez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 47:
En el [[Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent)|primer govern]] presidit per [[Adolfo Suárez González|Adolfo Suárez]] fou nomenat [[Ministre d'Hisenda d'Espanya|Ministre d'Hisenda]]. En el desenvolupament d'aquest càrrec va impulsar la reforma fiscal de [[1977]], que va constituir un èxit en la seva vida política ja que va suposar la modernització de la tributació espanyola conformement al model dominant en la resta del món occidental i li va servir per a guanyar-se la confiança d'Adolfo Suárez, que el va nomenar [[Ministre de Justícia d'Espanya|Ministre de Justícia]] quan va remodelar el seu [[Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)|segon govern]] al setembre de [[1980]]. A pesar de la dimissió de Suárez i la seva substitució per [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], Fernández Ordóñez va continuar sent Ministre de Justícia i des d'aquest càrrec va impulsar la Llei del [[divorci]] i la reforma del dret de família.
 
En veure la fi del seu propi partit passà al Grup Mixt i fundà el [[Partit d'Acció Democràtica]] (PAD), formació que va acabar integrant-se dins el [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] ([[PSOE]]) aonseguint una nova acta de diputat, de manera que, quan aquest partit va guanyar les [[eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals]] de [[1982]], Francisco Fernández Ordóñez va continuar la seva activitat política presidint el Banc Exterior, cessant del seu escó el gener de [[1983]] i ocupant aquest càrrec fins elal juny de [[1985]]. El 5 de juliol d'aquell any fou nomenat [[Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya|Ministre d'Afers Exteriors]].
 
Des del Ministeri va poder ser protagonista de la desbordant obertura internacional que va protagonitzar [[Espanya]] a la [[dècada del 1980]] sota la presidència de [[Felipe González Márquez|Felipe González]]. Com cap de la cancelleria espanyola li va tocar iniciar les noves relacions bilaterals amb els [[Estats Units d'Amèrica]], no exemptes de tensió, a l'haver de negociar la reducció de la presència de les bases nord-americanes a Espanya. Així mateix va iniciar l'establiment de relacions diplomàtiques amb [[Israel]] i l'entrada a la [[Unió Europea Occidental]] ([[UEO]]), i en el primer semestre de [[1989]] es va encarregar de conduir amb èxit la presidència espanyola del Consell de Ministres de la [[Comunitat Econòmica Europea]] i va dirigir la integració d'Espanya a la [[Comunitat Econòmica Europea]] ([[CEE]]). Fou un dels principals impulsors del "nou descobriment" de [[Llatinoamèrica]] per part de la CEE, i precisament durant aquells anys Espanya va donar suport activament la celebració de la Cimera de Caps d'Estats i de Govern Iberoamericans. Un dels principals èxits de la seva carrera fou la celebració a [[Madrid]] de la [[Conferència de Madrid de 1991|Conferència Internacional de Pau entre àrabs i israelians]] l'any [[1991]].