Friedrich August Kekulé: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint ela geminada (2), puntuació (6) i els apòstrofs (68)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 9:
Féu els estudis primaris i secundaris a Darmstad i el curs 1847-48 ingressà a la Universitat de Giessen a estudiar arquitectura, estudis que deixà ben aviat pels de ciències quan [[Justus von Liebig]] li donà la química i l'encoratjà a fer el canvi el curs següent; de fet Liebig orientà durant molts anys la carrera científica de Kekulé. Posteriorment completà la seva formació fent estades a diverses universitats europees amb els professors més destacats de química orgànica, disciplina que començava a consolidar-se en aquelles dècades. En aquest sentit, el curs 1851-52 estigué a París amb [[Jean-Baptiste Dumas|Jean B. Dumas]] i [[Charles Frédéric Gerhardt|Charles Gerhardt]], i es familiaritzà amb les dues teories del moment, la dels radicals preconitzada per [[Jöns Jacob Berzelius|Berzelius]] i la dels tipus defensada pel mateix Gerhardt. El juny de 1852 retorna a Giessen, presenta la tesi doctoral i se’n torna a l'estranger, primer passa un any a Suïssa, abans d'anar a Londres on hi estigué fins la tardor de 1855, i treballà principalment amb [[Alexander W. Williamson]].
A continuació, inicià la seva carrera docent a la Universitat de Heidelberg on hi ensenyà química orgànica un parell d'anys. El 1858 es trasllada a Gant com a catedràtic –cridat per [[Jean S. Stas]], químic belga que féu aportacions rellevants a la determinació de pesos atòmics – on hi estarà 10 anys. Aquí comença a escriure el seu reconegut llibre Lehrbuch der organischen Chemie, i participà en l'organització del famós [[Congrés de Karlsruhe]] de setembre de 1860. aquest congrés considerat el primer congrés de química de la història, fou transcendental ja que resolgué les discrepàncies i dubtes sobre la naturalesa dels àtoms, les molècules i els equivalents, en part gràcies a la participació de Cannizzaro que restablí i difongué el principi d'[[Avogadro]]; a més, impulsà una uniformització en la nomenclatura i terminologia químiques.
El 1867 retornà a Alemanya i ocupà la càtedra a la Universitat de Bonn, vacant pel trasllat de [[August Wilhelm von Hofmann|A. W. Hofmann]] a Berlin, i dirigí l'Institut de química que s'acabava de construir i que esdevingué un centre de referència de la química orgànica del moment. Aquest institut formà a molts dels futurs conreadors de la disciplina al tombant dels segles XIX i XX, entre els que cal citar [[Jacobus Henricus van't Hoff|J. H. van’t Hoff]], que féu un pas endavant en la teoria estructural i deduí el concepte de carboni asimètric. Kekulé es quedarà Bonn fins elal seu traspàs, tot i que el 1875, tingué la possibilitat d'anar a Munic a ocupar la càtedra vacant per la mort de Liebig.
 
==Obra científica==