Genguiskhànides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 6:
== [[Djocides]] ==
 
1) El fill gran [[Joci]] (de paternitat dubtosa) va originar els djocides o jocides que van governar la plana de [[Kiptxak]] i [[Sibèria]] occidental (inclòs el [[Khwarizm]]), i a partir del seu fill [[Batu Khan]] el khanat conegut com [[Horda d'Or]]. Van governar fins elal [[1360]], després de quina data el khanat va passar al descendents d'Orda (germà de Batu) establerts a la Sibèria occidental, a l'anomenada [[Horda Blanca]]; aquesta branca no apareix clarament a la historia fins a la setena generació amb [[Urus Khan]] i el seu fill [[Toktamish]], que foren dominats el [[1395]] per [[Tamerlà]], però va recuperar el poder efectiu el [[1412]] quan sota el cap de palau Edigü ([[Yedigey]]), que va actuar com a verdader sobirà, van exercir el poder fins a la mort d'aquest el [[1419]]. Entre 1395 i 1412 i de 1419 en endavant, van governar tanmateix a l'Horda d'Or, fins al 1438, en que el khanat es va fraccionar:
*[[Gran Horda]], dels descendents d'Urus Khan, fins al [[1502]].
*[[Khanat d'Astrakhan]], dels descendents de Kuchuk Mehmed, fins el [[1557]]. Un descendent d'aquesta branca va assolir el poder a [[Bukharà]] el [[1598]] per matrimoni del príncep Djan ibn Yar Muhammad amb la filla del khan Iskander (1560-1583); el primer khan fou Baki Muhammad fill de Djan i va fundar la dinastia [[astrakhànida]] o ashtarkhànida o [[djànida]] a la mort del darrer khan Abd Allah II, dinastia que va existir fins la presa del poder per la dinastia [[Mangit]] el [[1785]].