Gingi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va nomenat a Sadautull -> va nomenar Sadautull |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 9:
Gingee i el seu territori fou governat per la dinastia [[Hoysala]] al segle XIII i començament del XIV passant després amb certa facilitat al regne de [[Vijayanagar]]. Es van formar tres virregnats principals governats per [[naik]]s o [[nayak]]s: [[Madura]], [[Tanjore]] i '''Gingi'''. D'aquest darrer es tenen menys dades que dels altres. La nissaga de nayaks l'hauria fundat Tupakula Krishnappa Nayaka (1490-1521) de la família balika nayaka de Chandragiri. Van governar la zona de la costa entre [[Nellore]] i el [[Coleroon]], especialment després de [[1521]] quan la seva autoritat es va reforçar.
El darrer naik es va haver de rendir a les forces del [[sultanat de Bijapur]] (amb suport del [[sultanat de Golconda]]) dirigides pel general Bandaullah Khan, i sota el comandament directe de Shaji, pare de [[Sivaji]] el cap maratha, el desembre de [[1649]], i va rebre un governador musulmà. El [[1677]] Sivaji el cap maratha, va ocupar la fortalesa i la va reforçar. Els mogols van conquerir la fortalesa el [[1698]] després de set anys de setge, el qual fou dirigit per Zulfikar Khan, fill d'Asad Khan, el gran visir a la cort d'[[Aurangzeb]]; Zulfikar fou governador durant un temps. L'emperador va concedir un mansab de 2500, un jagir de 12 lakhs i el territori de Gingi com a killedari a Sawrup Singh, un cap bundela ([[1700]]), però al mateix temps nawab Daud Khan fou nomenat vice subadar de [[Dècan]] amb seu a [[Arcot]], però després considerant que aquesta ciutat era poc saludable, es va traslladar a Gingi. Daud va nomenar Sadautullah Khan com el seu diwan i fawjdar el [[1708]] i va acabar esdevenint nawab del Carnàtic el [[1713]] per nomenament de Nizam al-Mulk càrrec que va conservar fins
Posteriorment els francesos (Bussy) van ocupar Gingi el [[11 de setembre]] de [[1750]] i va restar a les seves mans encara després de la pèrdua de [[Pondicherry]] davant Sir Eyre Coote el gener de [[1761]], i finalment es va rendir el mateix 1761 al capità Stephen Smith després de 5 setmanes de setge; el capità Smith fou el primer governador britànic.
|