Hixam al-Muàyyad bi-L·lah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 7:
La transferència del califat dels omeies als amirites va trobar forta oposició i va començar el període anomenat la ''[[fitna]]'' (agitació) que havia de durar 20 anys. L'hivern del 1008-1009, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad II al-Mahdí|Muhammad ibn Hisham ibn Abd al-Djabar]] (després al-Mahdi), oncle del califa Hisham II, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos <ref>Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hadjib donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdi</ref> mentre el partit dels esclavons (eslaus) donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Palau fortalesa) i van obligar a Hisham II a abdicar proclamant califa a Muhammad II ben Hisham amb el títol d'al-Mahdi (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amirites (la família d'Almansor) a Madinat al-Zahra. Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps en decidir què feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el [[3 de març]] del [[1009]].
Al-Mahdi va fer circular el rumor de la mort d'Hixam II (coneguda com la "primera mort") però quan fou atacat a Còrdova pels berbers dirigits per [[Sulayman al-Mustaín|Sulayman ibn al-Hakam]], va presentar al califa viu i el va restaurar amb l’esperança d'obtenir suport popular. No va servir de res i Sulayman va ocupar Còrdova i fou proclamat califa com [[Sulayman al-Mustaín]]. Muhammad al-Mahdi que havia fugit a [[Toledo]], va retornar amb les forces del governador d'aquesta ciutat, Wadih, i un contingent cristià, i va recuperar el poder. Sulayman va fugir i Hisham fou el primer a fer el jurament de lleialtat al Mahdi. Sulayman va reagrupar al seus partidaris i va assetjar Còrdova. Sota la pressió dels assetjants berbers Wadih va decidir detenir al Mahdi i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de [[1010]]). Al-Mahdi va comparèixer davant Hixam II abans de ser executat. El govern va quedar en mans de [[Wadih]] com ''hadjib''. Sulayman va continuar el setge que va durar fins
| |||