Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: exercit -> exèrcit |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 7:
Simultàniament mantingué una activa política de relacions diplomàtiques amb les repúbliques comercials italianes, així En els anys [[1171]] i [[1173]], signà tractats amb els pisans, inclosos també els naturals de la república de [[Luca]], ratificats el [[1184]], i el [[1181]] amb [[Gènova]]. Els seus continguts són molt vagues, les dues parts es comprometen mútuament a no causar-se danys i a protegir o fer respectar els nàufrags i s'autoritza la construcció d'un temple cristià a [[Madina Mayurqa]] destinat als comerciants cristians (cosa que indicaria l'absencia de naturals cristians en aquell moment). Per una altra part mantingué una política conciliadora amb el [[almohades]], contra l'opinió del seu consell, enviant-los part dels botins obtinguts.
En els anys [[1173]] i [[1174]], Ishac signà tractats amb els pisans. Hom coneix el tracta del primer de juny del [[1184]], no gaire anterior a la mort del cabdill mallorquí. Aquest tractat i el del [[1181]] amb [[Gènova]], són molt vagues. Les dues parts es comprometen mútuament a no causar-se danys i a protegir o fer respectar els nàufrags. En el tractat amb Pisa hi són inclosos també els naturals de la república de [[Luca]]: «Hom diu que potser ja en aquests temps, les Repúbliques comercials de la Mediterrània, per a protegir llur comerç, constantment amenaçat pels pirates musulmans, pagaven tribut en forma de disfressada de presents o regals, com ha succeït en els temps moderns, quasi fins
Ishac va morir en l'any 580 de l'[[hègira]] (anys [[1184]]-[[1185]]). Sembla que la seva mort s'esdevingué amb ocasió d'una sublevació dels cristians captius, que s'apoderaren del seu palau. Potser hi va haver un previ desembarcament de cristians en l'illa. Va morir el [[1184]] en el curs d'una expedició naval i el va succeir el seu fill gran [[Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya|Muhàmmad ibn Ishaq]], però amb la seva mort s'inicia un període confús en la història de la Mallorca musulmana, marcat per les disputes de palau a l'entorn de les relacions, de submissió o hostilitat cap als [[almohades]], que no es varen cloure fins el 1187.
| |||