Kaykaus II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar a la campan -> articipar en la campan
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 3:
[[Kaykhusraw II]] va morir el hivern del 1245 al [[1246]] deixant tres fills molt joves, Izz al-Din Kaykaus II (11 anys) fill d'una dona grega filla d'un sacerdot; Rukn al-Din [[Kilidj Arslan IV]] (9 anys) fill d'una dona turca de [[Konya]]; i Ala al-Din [[Kaykubad II]] (7 o 5 anys), fill de la princesa georgiana Tamara. El primer tenia el suport del visir Shams al-Din al-Isfahani (que es va casar amb la vídua de Kaykhusraw) i tot i que no era el successor designat, es va imposar en el tron.
 
El [[1248]] [[Kilidj Arslan IV|Kilidj Arslan]] va anar a trobar el seu germà, el gran khan [[Güyük]] i va aconseguir el repartiment del sultanat en dues parts; l'oest per Kaykaus amb capital a [[Konya]] i l'est per ell mateix amb capital a [[Sivas]], sent la frontera el riu [[Kızılırmak]]. Però quan Kilidj Arslan va tornar a Anatòlia es va saber la mort de [[Güyük]] i el nomenament del seu successor [[Möngke]] i els amirs, inquiets van establir que els tres prínceps governarien junts ([[1249]]).<ref name="E">E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 per M. Th. Houtsma, 1987.</ref> Shams ad-Dîn al-Isfahani, visir de Kaykhusraw, assolia el poder sobre el triumvirat amb l'aprovació dels mongols, i exerceria el poder efectiu.<ref>West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-2007, </ref> Kaikaus II va governar la meitat occidental del sultanat, Rukn al-Din Kilidj Arslan la oriental i Kaikubad la sud-oriental o [[Malatya]]. El mateix [[1249]] Shams al-Din al Isfahani fou arrestat i executat pels seus excessos<ref> History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning</ref> i el nou visir Djalal ad-Din Karatay (en turc : ''Celaddin Karatay'') va mantenir aquesta mena de govern conjunt, que va funcionar fins que els dos prínceps més grans van arribar a la majoria; llavors els conflictes van esclatar. Kaikaus II tenia el suport dels grecs de Nicea i Kilidj Arslan dels mongols i a més tenia al seu servei al [[pervaneh]] [[Muin al-Din Sulayman]], una mena de primer ministre, que s'havia casat amb la princesa Tamara;<ref name="E"/> Karatay va aconseguir mantenir la unitat fins a la seva mort el [[1254]] però després Rukn al-Din es va revoltar obertament a [[Kayseri]]; fou derrotat i fet presoner a Amasya (1254 o [[1255]]).<ref name="E"/> Del [[1249]] fins elal [[1257]] les monedes mostren el nom dels tres prínceps excepte les que es van encunyar vers [[1254]] per Kilidj Arslan que només porten el seu nom.
 
El [[1256]] Möngke va ordenar envair Anatòlia i Kaykaus II va ser derrotat a la [[batalla d'Aqsarai]] i es va refugiar a Nicea i el seu germà fou proclamat a [[Kayseri]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jackson |nom=Peter |títol=The mongols and the Latin West: 1221-1405 |url=http://books.google.es/books?id=7FLUMVIqIvwC&pg=PA115&lpg=PA115&dq=1256+mongke+kaykaus&source=bl&ots=lUN0h8xRlT&sig=Le0YScOn1CcuSSzLSX298WGcxXo&hl=ca&sa=X&ei=11OBUaPLCu7g7QbEx4GoDQ&ved=0CHkQ6AEwCA#v=onepage&q=1256%20mongke%20kaykaus&f=false |llengua=anglès |editorial=Pearson Education |data=2005 |pàgines=116 |isbn=0582368960}}</ref> Mongke va cridar a la seva presència a Kaykaus però aquest va enviar al seu lloc al seu germà Ala al-Din Kauykubad amb valuosos regals. El [[1257]] Rukn al-Din va marxar a la cort mongola a retre homenatge al gran khan i Izz al-Din Kaikaus es va presentar a [[Konya]] i va recuperar el poder a la part occidental. Ala al-Din al seu torn moria assassinat camí de la cort mongola de manera misteriosa; el gran khan va ordenar una investigació que no va portar a cap resultat concret.<ref name="E"/> El khan Mongke va decidir llavors restablir la partició del sultanat (ara només en dues parts) per obtenir la participació dels dos khans en la lluita contra el califa abbàssida; després els dos germans van participar en la campanya de [[Hulegu]] a Síria contra els mamelucs ([[1260]]).