Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Toulon +Toló)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 28:
El [[1534]] fou enviat a conquerir Tunísia; va saquejar [[Reggio de Calàbria|Reggio]], San Lucido, Cetraro i el golf de Nàpols i les illes, [[Sperlonga]], [[Fondi]], [[Terracina]]; llavors es va apoderar de [[Bizerta]] i després de [[la Goleta]] (16 d'agost) i de Tunis (18 d'agost). L'emir Hasan va fugir i fou derrotat poc després a una batalla prop de [[Kairuan]], i tot Tunísia va caure a mans de Khair ed-Din. Grups àrabs es van revoltar a favor de Rashid, candidat prootomà al tron (que estava a Istanbul), però va apaivagar la rebel·lió i poc després Rashid va morir.
 
L'abril de [[1535]] va preparar amb els francesos una expedició per saquejar [[Còrsega]] i conquerir [[Sardenya]] i [[Sicília]], que estaven en mans de la corona hispànica. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la que va reconquerir [[la Goleta]] el [[14 de juny]] i el [[20 de juny]] va [[Jornada de Tunis|atacar Tunis]] amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir a [[Bona]] i d'allí va retornar a [[Alger]], i com a resposta va fer una expedició a les [[illes Balears]] amb 32 vaixells i va [[Saqueig de Maó|saquejar Maó]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boronat i Barrachina |nom=Pascual |títol=Los moriscos españoles y su expulsion |url=http://archive.org/stream/losmoriscosespa01borouoft#page/208/mode/2up |llengua=castellà |editorial=Imprenta de |data=1901 |pàgines=p.209 |isbn=}}</ref> i [[Ciutat de Mallorca]]; el [[15 d'octubre]] de 1535 va retornar a Istanbul. Després va anar a [[Calàbria]] on va devastar La Castella. El [[1536]] i fins elal [[1537]] el va dedicar a preparar la flota promesa a [[Francesc I de França]] per ajudar-lo a la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps va estar a [[Vlorë|Valona]] i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar al seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'[[Egipte]]. Va participar en el setge de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i va ocupar les illes de [[Nio]], [[Khea]] i [[Illa de Naxos|Naxos]].
 
El [[1538]] va ocupar les illes de [[Skiatos]], [[Skiros]], [[Tinos]], [[Andros]], [[Karpatos]], [[Kandeleusa]] i altres illes menors venecianes de la [[mar Egea]]; Creta fou saquejada una setmana i es van fer 15.000 presoners. El 27 de setembre es va enfrontar a la flota cristana (el [[Papa]], [[Venècia]] i l'Emperador) manada per [[Andrea Doria]] a la [[batalla de Préveza]] (120 naus otomanes i 139 galeres i 70 vaixells cristians), però l'almirall imperial es va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir a Doria fins a [[Santa Maura]]. El [[1539]] Barba-rossa va conquerir [[Castelnuovo]] (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el [[1540]] l'expedició que envia comandada per [[Piali Hamet]],<ref>Sir William Godfrey Fothergill ''The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar'', p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto {{en}} ISBN 0-8386-3237-8</ref> i [[Caramaní]] a [[Saqueig de Gibraltar (1540)|saquejar Gibraltar]] és derrotada al seu retorn a la [[batalla de l'illa d'Alboran]].