Kirguís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 6:
El [[Kirguisos|poble kirguís]] és esmentat per primer cop en fonts xineses medievals, que en parlen com a uns veïns del nord, sotmesos a l'imperi turc de l'estepa, a [[Mongòlia]]. No més tard del final del segle VIII, es van implicar en el comerç internacional a través de la [[Ruta de la Seda]]. Inicialment, el kirguís no diferia gaire del tronc comú de l'antic turc, i s'escrivia en les primitives [[runes turqueses]].<ref>Кызласов И. Л., ''Рунические письменности евразийских степей'', Восточная литература, Moscou, 1994, pàg. 80 ss., ISBN 5-02-017741-5 (amb bibliografia addicional).</ref> Després de derrotar l'imperi [[uigur]], l'any 840, els kirguisos no van ocupar l'estepa mongola, sinó que es van instal·lar a prop del territori on viuen encara avui. En els segles següents, no se'n sap gaire més.
Sota la Rússia tsarista (1876–1917), la denominació de kirguisos s'aplicava tant als mateixos kirguisos com als kazakhs, i encara avui el conjunt s'anomena ''Kara-Kyrgyz'' (kirguisos negres), perquè entre els pobles turquesos es solen associar colors entre ells, segons criteris geogràfics, i els "negres" són els grups meridionals. La llengua kirguisa no va tenir una forma escrita unificada fins al 1923, quan es va introduir l'[[alfabet àrab]] (en ús només fins
Una diferència important entre [[Kirguizistan]] i [[Kazakhstan]] és que el coneixement de la llengua pròpia per part del poble kirguís és pràcticament universal, mentre que la identitat nacional kazakha no és tan clara en una part important de la població del Kazakhstan. En canvi, tots dos països tenen en comú l'escàs coneixement de la llengua local per part de la població d'origen europeu. Al principi dels anys 1990, el govern d'[[Askar Akayev]] va implantar una política molt agressiva d'introducció de la llengua kirguisa com a [[idioma oficial]] únic, obligant a la població d'origen europeu a emprar el kirguís en qualsevol activitat pública. La pressió era tan gran que un ministre rus del govern d'Akayev va amenaçar de dimitir per tal de fer visible el malestar per la "kirguisització" de la població no nativa. El 1992 una llei va imposar que tots els actes públics s'haurien de fer en kirguís a partir de 1997, però el març de 1996 el Parlament de Kirguizistan va establir la [[cooficialitat lingüística]] del [[rus]] i el kirguís, cosa que va amansir força els ànims. En aquesta decisió hi van influir tant la pressió exercida des de [[Rússia]] com el desig del govern d'Akayev de recuperar els llaços d'amistat amb l'antiga [[metròpoli]].
| |||