Les 120 jornades de Sodoma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: (de les que només se'n dona el tema) -> (de les quals només es dóna el tema)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 18:
:''Cap al final del regnat de Lluís el Gran,<ref>Lluís XIV</ref> quatre psicòpates d'entre quaranta-cinc i seixanta anys, amb una fortuna immensa fruit de l'assassinat i l'expoli, el duc de Blangis, el bisbe germà seu, el president de Curval i el financer Durcet, es tanquen per a una orgia sense nom en un castell perdut de la [[Selva Negra]], amb quaranta-dos objectes de luxuria sotmesos al seu poder absolut: les esposes, molt joves i belles, ... ; un serral de vuit joves nois i de vuit joves noies segrestats als seus pares i amb un atractiu més enllà de qualsevol expressió; vuit fornicadors sodomistes, escollits per les seves dimensions monstruoses; quatre criades sexagenàries, esguerrades i menjades per les xancres i dipositàries de tots els crims; sis cuineres i servidores; i, finalment, quatre proxenetes "narradores" emblanquinades ... Des del primer de Novembre fins el vint-i-vuit de Febrer, aquestes quatre últimes, succesivament, recitaran sis-centes perversions, a raó de cent-cinquanta cadascuna, que els amos del castell posaran sovint en pràctica immediatament. En el curs de les múltiples orgies, que es prolongaran vint dies més a partir del 28 de Febrer en un crescendo d'horrors, trenta víctimes de totes les categories que hem enumerat, menys la de les narradores, pereixeran enmig d'espantosos turments. Només dotze persones retornaran a París amb el duc i els seus tres còmplices.''
 
La obra està dividida en una Introducció i quatre parts. A la introducció ens presenta la vida dels quatre personatges principals en els que estan representats les quatre classes socials més odiades per Sade: la alta aristocràcia (Sade mai va suportar la família de la seva dona, emparentada amb els [[Príncep de Condé|Condé)]], la jerarquia eclesiàstica, la alta magistratura judicial (amb qui Sade sempre va tenir problemes) i els financers prestamistes del [[Rei Sol]]. També ens narra el procés de selecció dels "objectes" de la seva lubricitat, per al que segrestaran més de dos-cents adol·lescents per tota França, abandonant els descartats a prostíbuls o venent-los com esclaus als turcs. Finalment, narra el viatge fins elal castell de Silling a la [[Selva Negra]], més enllà de [[Basilea]], dalt d'una gran muntanya, propietat de Durcet i, el dia de l'arribada, l'el·laboració del reglament que caldrà que tothom segueixi durant els quatre mesos de la clausura sota la pena de punicions físiques horroroses.
 
De les quatre parts només està acabada la Primera; les altres tres són més aviat uns apunts que presenten un croquis de les narracions que caldrà redactar. Cada part fa referència a trenta dies (un mes) en els que les narradores explicaran cada día cins narracions (cent cinquanta cadascuna, sis-centes en total) de perversions que elles han vist o viscut. A la primera part (mes de Novembre) la narradora és la Duclos i està dedicada a les passions simples. Com ja s'ha dit, és l'única que es pot considerar acabada, amb les cinc narracions diàries ben redactades i el relat detallat dels aconteixements de cadascun dels trenta dies. La segona part, desembre, amb narracions a càrrec de la Champville, està dedicada a les passions dobles. La tercera part, gener, narradora: Martaine, està dedicada a les passions criminals. I la quarta i darrera part, febrer, amb narracions de la Desgranges, està dedicada a les passions assassines. Aquestes tres darreres parts només són un esquema complet, però sense redactar, de les narracions (de les quals només es dóna el tema) i dels aconteixements (que cada dia que passa són més horrorosos). Els primers vint dies de març, un cop finalitzat el pla, es dediquen a la tortura i assassinat de vint dels participants (deu més ja han estat assassinats a la quarta part) i els setze supervivents, els quatre llibertins i dotze dels "objectes", tornen a París.