Revisió del 22:11, 9 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q577073 ← Edició anterior		Revisió del 04:58, 1 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) Edició següent →
Línia 3: A finals del segle XIX, estimulats per la gramàtica composta per [[Ferdinand Johann Wiedemann]] el [[1847]] i pels estudis de [[Matthias Castrén]], es desenvoluparen els primeres escrits en mari en dos sistemes d'escriptura, ''luornie'' i ''lugovie'', s'editaren en ambdós sistemes llibres i revistes fins que foren unificats després de la [[revolució russa]] del 1917. L'iniciador fou l'almanac ''Marijskij Kalendar'' (1907-1913), editat a [[Kazan]] pels escriptors S. G Chavain (1888-1942), M. S. Mukhrin (1890-1943) i M. S. Gerasimov-Mikai (1885-1944), considerats com els pares de la literatura mari. Tots ells s'inspiraren en dues fonts: la tradició oral popular i les tradicions progressistes russes del moment. Chavain, el més famós dels tres, va compondre les novel·les ''Desertors'' (1929), ''Apiary'' (1928) primer drama nacional mari, el drama històric ''Akpatyr'' (1935) basat en la revolta de Pugatxov, i la novel·la ''Elnet'' (1936). Durant els anys posteriors a la revolució es produí l'expansió de la cultura mari. Es crearen les revistes ''U Ilis'' (Nova Vida, 1922-1927) a [[Moscou]] i ''U Wi'' (Nova força, 1926-1936) a [[Ioixkar-Olà]], que no seran continuades fins elal 1957 per ''Onychko'' (Endavant) i per ''Pachemysh'' (Arpó). Els principals autors d'aquest periode foren A. F. Konakov (1887-1922), M. Shketan (Ia. P. Mairov, 1898-1937), amb els poemes ''Küsle jük'' (Sons de Gusli, 1929) i la novel·la ''Erenger'' (1933); V. Savi (V. A. Mukhin, 1888-1938), [[Tynysh Osyp]] (I. A. Borisov, 1893-1971), els narradors Ia. Eleksein (Ia. Aleksejev, 1893-1965) amb ''La família Toymak'' (1955), I. Lomberskij (1896-1956), Dimitri Orai (D. Bogoslavsky, 1901-1950) amb la novel·la ''Oliana'' (1955) i A través de les boires (1951); M. M. Ivanov (1905-?), Ia. Ialkin (Ia. Ialkajev, 1906-1943), fundador de la dramatúrgia nacional, N. Ignatiev (1895-1941), N. S. Nikolajev (1908-?) amb la comèdia musical ''Salika'' (1938) i ''Shabdar Osyp'' (I. A. Shadbadov, 1898-1943), autor de la novel·la ''Üdramaš korno'' (Sendera de la dona, 1929-1936) i del poema ''Vurs jük'' (Sons d'acer, 1933). Després de la [[Segona Guerra Mundial]], el desenvolupament de la literatura mari ha continuat, destacant-hi autors como [[Miklai Kalazov]] (1918); [[Ipai Olyk]] (1912-1943), traductor de Puixkin i Majakovsky, escriví ''Pelednezhap'' (Alba daurada, 1937); S. A. Vishnevsky (1920), G. Matiukovskij (1926), A. Kaniushkov (1925), N. Lekain (N. S. Eremejev, 1907-1960), K. K. Vasin (1924) i d'altres més recents com A. Michurin-Azmekei (1912), V. N. Kosorotov (1930), A. Adajev (A. Asylbajev, 1912), A. Juzykain (A. Mikhailov, 1929) i A. Blk (A. Bikmurzin, 1915), N. M. Arban (1912), A Volkov (1923), K. Korshunov (1929), N. Rybakov (1932) M. Georgin (1920), V. Stoliarov (1918), S. Eman i el gran poeta A. S. Krupkianov (1920).

Literatura mari: diferència entre les revisions