Merv: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nació de Deu, i hereu -> nació de Déu, i hereu |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 40:
L'arqueologia revela que les fortificacions de la ciutat foren reconstruïdes però la prosperitat de la ciutat s'havia acabat. La invasió mongola va desestructurar la societat i va mantenir les ciutats buides o migs buides durant un segle. Al inici del segle XIV la ciutat va esdevenir la seu del arquebisbe de l'Església oriental. El [[1380]] Merv va passar a [[Tamerlà]]. La ciutat fou reconstruïda pel [[Shah Rukh (timúrida)]] el [[1409]], però mai més recuperaria la glòria perduda. En aquest període el gran embassament (el Sultan Band o Soltan Bend) al riu Murghab, fou restaurat pels nobles perses i l'aigua va tornar a fluir pel canal però només per una part de l'antic oasi; l'establiment que va sorgir a l'àrea irrigada, proper a la ciutat de Merv perquè a aquesta l'aigua no podia arribar en prou quantitat, fou anomenat Baýramaly, nom que encara apareix al segle XIX i la seva situació equival a grans trets a l'antic Abd Allah Khankala,<ref> la tradició popular atribueix erròniament la seva construcció als Shibànida [[Abd Allah ibn Iskandar]] (1583-1598) </ref> amb uns superfície sensiblement reduïda en relació a la ciutat destruïda pels mongols.
El [[1505]] va passar als uzbeks que foren expulsats al cap de cinc anys perl safàvida [[Ismail I]]. Durant dos segles i mig va restar en mans de Pèrsia, sent objecte de repetits atacs uzbeks i sense parar de decaure; el domini persa va durar fins el [[1785]] quan fou conquerida per Amir-i Masum (el futur [[Shah Murad]] 1785-1799) fill de l'atalik [[Daniyal Biy|Daniyal Beg]] de la dinastia [[Mangit]] de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]. Estava llavors en mans d'un cap turcman [[Qajar (tribu)|qajar]] de nom Bayram Ali Khan que va morir en la lluita. Uns anys després l'emir de Bukharà va retornar ([[1789]]/[[1790]]) i va fer arrasar la ciutat fins als fonaments, van destruir l'embassament de ''Sultan Bad'' (48 km més amunt al Murghab) i van deixar buit el districte; tota la població de la ciutat i de l'àrea a l'entorn, unes cent mil persones, foren deportats per fases a oasis i pobles de Bukharà; la majoria eren perses xiïtes i van resistir l'assimilació pels sunnites bukharians, amb els que compartien llengua. Els seus descendents encara existeixen i són coneguts com a marvis i foren llistats com iranians al cens soviètic dels anys vuitanta, vivint principalment a Bukharà i [[Samarcanda]] i a la zona fins
El [[1832]] Merv estava en ruïnes i en mans del khan de Khivà quan hi va passar Sir Alexander Burnes. En aquest temps els turcmans [[Tekeoğulları]], que vivien al riu [[Tejen]], foren foçats pels perses a emigrar al nord. Khivà es va oposar al seu avanç però finalment, vers [[1856]], els turcmans van esdevenir el poder sobirà a Merv i el seu territori i ho van restar fins a l'ocupació russa de l'oasis. La bandera d'aquest khanat de Merw era vermella fosca, sensiblement quadrada però dentada al vol.<ref> Lux Wurm, Drapeaux de l'Islam </ref> El [[1884]] l'exèrcit rus ocupava l'oasi. L'amaneça afganesa fou eliminada l'any següent per la victòria del general Komarov. Des de [[1887]] es van fer esforços (amb cert èxit) per restablir la prosperitat agrícola i es van construir dos embassaments al Murghab (Hindu Kush i Sultan Band). Hi va passar la via fèrria Transcàspia de [[Krasnovodsk]] a Bukharà, Samarcanda i [[Taixkent]] via [[Askhabad]] i Merv, i des de aquesta ciutat una branca anava cap [[Kugha]] al sud, a la frontera afganesa. Durant l'imperi rus formà part de la província de [[Transcàspia]].
| |||