Moviment Socialista de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: là]]. Cap el 1947 com -> là]]. Cap al 1947 com
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 1:
El '''Moviment Socialista de Catalunya''' ('''MSC''') fou un [[partit polític]] [[socialisme|socialista]] català, fundat simultàniament a [[Tolosa de Llenguadoc]], [[Mèxic]] i, clandestinament, a Catalunya pel gener del [[1945]], considerada hereva del [[Front de la Llibertat]]. S'hi aplegaren membres del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)]] ([[Jordi Arquer i Saltor]]), de l'antiga [[Unió Socialista de Catalunya]] ([[Manuel Serra i Moret]]), que eren disconformes amb l'adopció del [[comunisme]] pel [[PSUC]], alguns militants d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] i de la [[CNT]] i, a l'interior, un grup d'estudiants laboristes de la [[Universitat de Barcelona]].
 
Els dirigents fundadors foren [[Josep Rovira i Canals]], antic militant del POUM, [[Manuel Serra i Moret]] (USC), [[Enric Brufau]] i Joan Aleu. L'òrgan del partit fou [[Endavant]] (1945-1968), editat a [[França]] i dirigit per [[Josep Pallach i Carolà]]. Cap al 1947 començà a constituir-se a l'interior i participà en la [[vaga de tramvies]] del 1951. Fins elal 1952 formà part del [[Consell Nacional de la Democràcia Catalana]] i, tot i que era minoritari a l'interior, va intentar mantenir la presència política a Catalunya del socialisme no comunista, representat aquest darrer pel PSUC. El [[13 de novembre]] de [[1958]] foren detinguts 16 militants quan intentaven mantenir contactes amb el [[PSOE]] i la UGT: Pere Ruiz i Borràs, Salvador Clop i Urpí, [[Francesc Casares i Potau]], [[Joan Reventós i Carner]], Joan Rion, [[Edmon Vallès i Perdrix]], Antoni Ferrer, Marià Solanas, Francesc Sánchez, Sebastià Padrós, Miquel Casablancas, Joan Torras, Joan Garcia, Francesc Massanès, Francisco Ureña i Carles Sampons.
 
El 1968 es va dividir en dos corrents diferenciats ideològicament. Un d'ells, dirigit per [[Joan Reventós i Carner]], cap a l'interior i que havia ingressat al partit el 1949, va promoure el 1974 l'anomenada [[Convergència Socialista de Catalunya]], la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]], d'ideologia marxista no leninista; el corrent de [[Josep Pallach i Carolà]], cap a l'exterior, de caràcter socialdemòcrata, es constituí en l'anomenat [[Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya]], que el [[1976]] adoptà el nom de [[Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament]].