Muhàmmad an-Nàssir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: , a més de les ordres militars de Santia -> , a més dels ordes militars de Santia
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 3:
Jove tímid i solitari, heretà del seu pare un imperi que mostrava senyals d'inestabilitat. Gràcies a les victòries obtingudes per Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur sobre els regnes cristians de la [[Península Ibèrica]], amb fites tant importants com la victòria a la [[Batalla d'Alarcos]], obtingué un període de tranquil·litat en aquest front, però es va enfrontar només començar el regnat a la revolta d'un agitador al país dels gomeres (''ghumara'') que va reprimir.
 
A [[Àfrica|Ifriqiyya]] An-Nasir va fer una llarga estada a Fes on va fer reconstruir la kasaba i estant allí s'enfrontà als mallorquins [[Banu Ghaniya]], defensors dels [[almoràvits]], que van operar als territoris nord-africans que hui en dia corresponen a la costa occidental de [[Líbia]], a la costa de [[Tunísia]] i a la costa oriental d'[[Algèria]]. Les tropes [[almohades]] de Muhammad an-Nasir van conquerir Mahdia el 9 de gener de 1206, i més tard acabaren per derrotar-los; el califa va retornar a Fes el 1207 i va nomenar al xeic [[Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar]] al-Hintati com a governador o valí de la regió oriental. El llinatge del valí donà naixement a la [[Hàfsida|dinastia Hafsida]] que succeí als [[almohades]] al nord de l'Àfrica fins al [[1574]]. El mateix any va enviar a Mallorca (que era dels Banu Ghaniya) una flota que va conquerir l'illa, la qual restara en mans musulmanes fins elal 1230.
 
Però una nova amenaça provinent dels regnes cristians amenaçava [[Al-Andalus]] degut a la [[croada]] proclamada pel [[Innocenci III|Papa Innocenci III]]. La coalició cristiana fou liderada per [[Alfons VIII de Castella]] i comptà amb la participació de [[Sanç VII de Navarra]], [[Pere II d'Aragó]] i del [[Regne de Portugal]], a més dels ordes militars de [[Orde de Sant Jaume|Santiago]], [[Ordre de Calatrava|Calatrava]], [[Orde del Temple|Temple]] i [[Hospitalers|Hospital]], incloent-hi també alguns cavallers d'Europa. An-Nasir va decidir anar a l'Àndalus el 1211.