Revisió del 06:17, 1 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) ← Edició anterior		Revisió del 06:17, 1 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) Edició següent →
Línia 4: El principat va ser abolit el [[1801]] per Rússia però la casa de Mukhrani va subsistir i es va integrar a la noblesa russa. L'últim príncep Constantí IV fou [[coronel]] de l'exèrcit rus el 1809, comandant de carrabiners d'Erevan el [[1827]] amb rang de tinent general. Se li va reconèixer com a títol hereditari el de Kniaz Bagration-Mukhranski el [[20 de setembre]] del [[1825]]. Va morir el [[7 de setembre]] de [[1842]] i el va succeir el seu fill Ioani Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski). Un altre fill Irakli Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Irakli Konstantinovitch Bagration-Mukhranski) nascut el [[17 de juliol]] de [[1813]] va ser titular conseller del [[1852]] al [[1857]], conseller del virrei del Caucas el [[1863]], i va morir el [[1892]] deixant un fill que el [[1903]] va recollir la successió (Príncep Alexandre Bagrationi de Mukhrani). Ioani Bagrationi of Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski), que va rebre els drets successoris el [[1842]], va néixer el [[7 de febrer]] de [[1812]] i va ser ascendit a tinent coronel el [[1842]], coronel i comandant del regiment d'Erevan el [[1849]] fins elal [[1851]] en què fou ascendit a major general; es va distingir a la batalla de Bachkadykliar el [[1853]] i fou nomenat comandant dels granaders de la brigada de reserva, fins al [[1858]] en què fou promogut a tinent general amb el comandament de la 18 divisió d'infanteria. Va morir a Tblisi el [[11 de març]] de [[1895]] i el va succeir el seu fill Constantí Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Konstantin Ivanovitch Bagration-Mukhranski) nascut el [[24 de desembre]] de [[1834]], ascendit a coronel el [[1874]], comandant del granaders de [[Mingrèlia]] el [[1877]], es va retirar degut al seu estat de salut. Va morir a Tblisi el [[12 de maig]] de [[1903]]. La successió va passar a son cosí Alexandre, fill de Irakli Bagrationi de Mukhrani (+[[1892]]) abans esmentat. Alexandre Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Alexander Iraklievitch Bagration-Mukhranski), va néixer a Mtchadisjavari el [[20 de juliol]] de [[1853]]; cavaller de la guàrdia el [[1874]], va servir a la guerra russoturca del [[1877]]-[[1878]] i va ser ascendit a tinent cap el final de la guerra, a capità el [[1890]], i a coronel el [[1893]]; el des el [[1895]] va servir amb la cavalleria del Caucas en diversos destins entre ells el comandament del regiment de dragons de Nijegorod ([[1902]]); el [[1904]] va ser ascendit a major general i al any següent a major general de l'escorta imperial; del [[1910]] al [[1912]] va ser comandant dels Cavallers de la Guàrdia; el [[6 d'abril]] de [[1917]] va ser promogut a tinent general i va ser membre de la Duma russa. Va ser assassinat pels bolxevics a Piatogorsk el [[1918]] i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Giorgi Alexandrovitch Bagration-Mukhranski) nascut a Sant Petersburg el [[16 de juliol]] de [[1884]]. Mariscal de la noblesa de Dusheti del [[1916]] al [[1917]], es va unir a la revolució però després del triomf bolxevic va lluitar amb els blancs fins a [[1921]] en què es va exiliar, passant a Espanya el [[1944]], i va morir el [[29 de setembre]] de [[1957]]. El va succeir el seu únic fill Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el [[3 d'abril]] de [[1909]]. Va obtenir la ciutadania espanyola el [[22 de setembre]] de [[1947]] i el govern espanyol de l'època, dirigit pel general Franco, li va reconèixer el tractament d'Altesa reial. El [[1957]], en recollir la successió del pare, es va autoproclamar cap de la [[Casa Reial de Geòrgia]]. Va morir el [[28 de novembre]] de [[1977]] i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge de

Mukhrani: diferència entre les revisions