Nogais: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 30:
El seu establiment com a poble és realacionat amb la creació de l'Estat Nogai, creat per [[Edigü]] (l' ''Edigey'' de les cròniques russes), el cèlebre general de l'estat tàtar de l'[[Horda daurada]], ètnicament turco-mongol. L' ''ulus'' (patriomoni) dels nogais se separà de l'Horda daurada el [[1390]]; llur pàtria d'origen eren les grans terres de pasturatge, exteses entre els rius Emba i Yayik (avui Ural) i es traslladaren a l'àrea estepària del Càucas Septentrional. Sota el regnat del fill d'Edigu, [[Nur al Din]] (1426-1440), les tribus nogais s'extengueren pel [[Volga]], i cap al [[1550]], ocuparen el territori entre el Volga i l'Ural. Durant els segles XV-XVI l'Horda Nogai esdevé un estat tàtar important, sucdessor de l'Horda d'Or; comprenia diverses tribus turco-tàrtares qu jugarien un rol actiu en la formació de nombrosos pobles túrquics actuals, com [[tàtar]]s, [[baixkir]]s, [[kazak]]s i [[karakalpak]]s. La força política dominant de l'Horda Nogai fou sense dubte la tribu mangit, de la que era originari Edigü. Per això es donaren el nom de ''Mangit'' en el primer segle de la seva independència política.
En el segle XV, la Gran Horda Nogai constituïa la força militar més poderosa d'Europa Oriental, ja que podia mobilitzar 100.000 efectius a cavall. Vivien en tendes de feltre (iurtes) i el seus abillaments eren similars als dels tàtars i baixkirs. Eren musulmans sunnites hanafites, a diferència de la resta de pobles caucàcsics, però mantenien creences màgiques i espiritistes, sensibles en casos de malaltia i mort.
Fins elal 1860 foren pastors nòmades per excel·lència (ramats de xais, cavalls i camells), i no practicaven l'agricultura (llevat el [[mill]]) ni l'artesania, ja que tots aquests productes eren obtinguts com a botí. Tots els homes adults eren guerrers (uns 200.000 el 1550) en una població potser de 350.000 habitants
La mateixa tribu mangit era d'origen mongol, bé que la genealogia familiar del clan d'Edigü, visiblement influït pels pietistes musulmans, pretenia remontar-se al Profeta [[Mahoma|Muhammed]]. En la primera meitat del segel XVI conegué la seva major expansió, i a la caiguda del [[khanat de Kazan]] fou la potència musulmana més poderosa a la regió. El cap de l'Horda era cunyat del tsar [[Ivan IV el Terrible]], a la cort del qual hi havia molts nobles nogais.
D'ençà del 1489, els ambaixadors foren regularment enviats a Moscou. Però a la mort d'Ismail el 1563, la bona època de l'Horda s'acabà i es dissoldria un segle més tard. Una partida acceptà la sobirania russa, d'altres la dels [[Tàtar de Crimea (poble)|tàtars de Crimea]] o els turcs otomans, i la partida oriental fou assimilada pels kazaks.