Ogaden: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 3:
El 1887 el rei de [[Shoa]] Menelik (després ''negus'') va conquerir l'emirat d'[[Harar]], i va ordenar la conquesta d'Ogaden que es va desenvolupar entre 1887 i 1890. Els britànics i italians també s'estaven posicionant a la regió però el domini de l'Ogaden li fou reconegut a [[Abissínia]] després del tractat amb la [[Gran Bretanya]] de 1897 (que atribuïa a Abissínia una part de les pastures de l'[[Haud]]), i finalment pel tractat amb [[Itàlia]] de 1908, encara que les fronteres mai foren delimitades de manera precisa. El conflicte entre els britànics i els somalis dirigits pel Mad Mullà (1900-1920) va tenir com a teatre en part l'Ogaden. Sempre hi va haver tensió fronterera i l'incident fronterer de Wal-Wal el desembre de 1934 va servir de pretexte als italians per envair Abissínia ((1935-1936) i formar l'[[Àfrica Oriental Italiana]], però durant la [[II Guerra Mundial]] va caure en mans dels britànics (1941) que van administrar la regió fins al 1948 quan la van retornar a Etiòpia.
 
El 1954 els britànics van entregar també a Etiòpia la regió d'[[Haud]] (a l'est d'[[Harar]]). Els territoris de l'Ogaden foren part de la província d'Harargé (Harar), situació que va durar fins el 1991 (quan es va crear la [[Regió Somali]] com un dels estats ètnics d'Etiòpia). A partir de llavors es van produir alguns incidents a la zona que van augmentar després de la independència de Somàlia el [[1 de juliol]] de [[1960]]; fou un afer policíac i no va caler mai intervenció militar fins al 1964 quan es va produir la primera guerra etíop-somali. El [[1963]] es va formar el [[Front d'Alliberament del Ogaden]] que va restar actiu fins elal gener del [[1976]] quan el Front d'Alliberament del Ogaden i la milícia del capità Yusuf es van unir en el [[Front d'Alliberament de Somàlia Occidental]] amb l'objectiu d'incorporar Ogaden a Somàlia; un altra organització, el [[Front d'Alliberament Somali Abo]], hi va mantenir contactes i li va donar suport tot i que tampoc veia malament la creació d'un estat independent al Ogaden; l'àrea d'operacions del primer era l'Ogaden propi mentre el segon operava a les províncies de [[Bale]], [[Sidamo]], i [[Arsi]].
 
El juliol del [[1977]] l'[[Exèrcit Nacional de Somàlia]] va entrar a Etiòpia i va ocupar Ogaden (Somàlia Occidental, en somali ''Soomaali Galbeed'', també [[Ogadènia]]) en poc temps (vegeu [[Segona guerra etíop-somali]]). Finalment el març del [[1978]] va haver de tornar, derrotat per les forces etíops, plenes de milicians comunistes, assessors soviètics i soldats cubans. El Front va continuar atacs de baixa intensitat entre [[1978]] i [[1982]]. Després de la [[tercera guerra etíop-somali]] ([[1982]]), com que la direcció del front no era totalment fidel als dictats del règim somali, l'ajut econòmic al front es va suspendre totalment, encara que va poder seguint operant des de territori somali; alguns dirigents del Front foren apartat del poder el [[1982]] (el conegut com el grup dels sis) i van fundar el [[15 d'agost]] de [[1984]] el [[Front Nacional d'Alliberament del Ogaden]] (partidari de la independència d'Ogadènia) que va tenir seu a [[Kuwait]]. La tensió fronterera amb Etiòpia va durar fins al [[1988]], quan el règim de Siad Barre es va veure obligat a prohibir les activitats del Front des de territori somali, a canvi que [[Etiòpia]] fes el mateix amb el [[Moviment Nacional Somali]], opositor a Barre. Mentre les forces del Front d'Alliberament de Somàlia Occidental de fet es van dispersar, el Moviment Nacional Somali va sortir d'Etiòpia per anar a l'interior de Somàlia, on va ocupar [[Burao]] i part d'[[Hargeisa]] (maig) i van haver de ser bombardejats per l'aviació per ser expulsats cap a les zones rurals. En aquest mateix any el Front Nacional d'Alliberament del Ogaden va enviar grups a l'interior del Ogaden per reprendre la lluita, que encara continua.