República de Ragusa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 59:
== Història ==
La ciutat fou fundada amb el nom de ''Ragusium'' vers el [[614]] amb grecs d'[[Epidaurum]] que escapaven de la invasió dels eslaus. El territori pertanyia a l'[[Imperi Bizantí]]. La primera menció de la ciutat es del [[667]]. Vers l'any [[1000]] la comuna de Ragusa va reconèixer la sobirania de [[Venècia]] per uns 18 anys, però després va tornar a ser un territori autònom bizantí. EL [[1080]] s'incorporen al territòri les [[illes Elàfites]]. El [[1081]] la comuna va signar un acord amb el duc normand d'[[Apúlia]] i va restar sota protecció dels normands durant quatre anys. Després va gaudir d'una independència de fet, a la que els bizantins van posar fi el [[1169]]. El [[1172]] els venecians van imposar el protectorat però fou de curta durada; el [[1180]] fou el regne de [[Sicília]] (dinastia normanda a [[Nàpols]]) la que va imposar el protectorat, que va durar fins el [[1190]]. El [[1194]] fou de nou Venècia qui es va imposar, però només fins
El [[Tractat de Zadar]] de 1358 va transferir la sobirania al regne d'[[Hongria]] però mantenint el seu govern aristocràtic. Després de la captura d'alguns comerciants ragusans pels turcs, el 1392 el govern del Petit Consell va confiar al noble Teodor Gisla de Novo Brdo, els contactes amb els otomans; Teodor va anar a veure al sultà i es va aconseguir un salva conducte comercial el 20 de juny de 1396 i el 1397 el sultà Baiazet I va concedir als ragusans llibertat de comerç al Imperi. El 1399 la Porta va enviar una ambaixada otomana a Ragusa dirigida per Kefalja Feriz Beg. El [[1403]] va prendre el nom de '''República de Ragusa''', i si be mai no va trencar formalment amb Hongria va esdevenir de fet independent. El 1430 Ragusa va enviar una ambaixada oficial a la cort d'Edirne i va rebre el primer privilegi comercial que es conserva (6 de desembre de 1430). El [[1458]], en plena expansió dels otomans, va reconèixer la sobirania del Sultà, que no va passar de ser nominal, fins que es va establir formalment per tractat amb fixació d'un petit tribut. L'elimanació de fronteres per la desaparició dels principats balcànics annexionats pels otomans van afavorir el seu comerç. Ragusa va tenir factories a Rudnik, [[Prizren]], Novo Brdo, [[Pristina]], Zvornik, Novibazar, Skopje i Sofia, i factories dependents d'aquestes a diversos llocs fins a la desembocadura del Danubi. En aquesta època, després de la conquesta de Sèrbia pels otomans, Ragusa va pagar a la Porta un tribut anual de mil ducats de plata, però el 1441, quan Jordi Brankovic va restablir la sobirania sèrbia, es va deixar de pagar fins que el despotat serbi va ser finalment annexionat pels turcs el 1459; llavors el tribut es va fixar en 1.500 ducats de plata que va anar augmentant. El 1482 era de 12.500 ducats i va arribar en algun moment a 15.000. A més els ambaixadors que anaven a la cort a pagar el tribut havien de fer regals pels camí: al sandjakbeg d'Hercegovina (amb seu a Sarajevo) i al beglerbeg de Rumèlia (amb seu a Sofia). El Papa Pau II va autoritzar el comerç dels ragusans amb el infidels turcs el 1468. El 1510 la república va obtenir un privilegi comercial del sultà d'Egipte [[Qànsawh al-Ghawrí]].
| |||