Robert McClure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 35:
Collinson va entrar al gel nou dies més tard que McClure i va buscar, sense èxit, un pas lliure a través de la [[banquisa]] durant dues setmanes més, abans d'abandonar i optar per passar l'hivern a [[Hong Kong]], i provar-ho de nou el 1851. Els dos vaixells no aconseguirien tornar a reunir-se.
El ''HMS Investigator'' va descobrir gairebé immediatament l'[[estret del Príncep de Gal·les]] (entre l'illa de Banks i l'[[illa Victòria]]) i va aconseguir navegar gran part del mateix fins a quedar completament immobilitzat pel gel. Una exploració en trineu li va permetre descobrir que l'estret portava fins
El 1851 el gel bloquejava totalment l'estret del Príncep de Gal·les i McClure va decidir retrocedir i tractar de vorejar l'illa de Banks per l'oest. Va aconseguir arribar a l'extrem nord de l'illa i va entrar a l'estret de Banks (actualment [[estret de McClure]]) abans que l'hivern se'ls tirés al damunt. Preparà la nova hivernada en una profunda badia localitzada a la costa septentrional de l'illa de Banks, a la qual van anomenar ''Mercy Bay'' ja que els va proporcionar un bon abric i evità que el gel triturés la seva embarcació. A la primavera de 1852, en un dels seus reconeixements en trineu, va arribar a Winter Harbour, a l'[[illa de Melville (Canadà)|illa de Melville]], el lloc on havia passat l'hivern Sir [[William Edward Parry]] en la seva expedició de 1819, i en què havia deixat un missatge en una roca.
| |||